Article d’opinió. Grup Municipal

Caos en l’oasi

Sovint des de Compromís parlem del concepte “d’oasi torrentí”, com una sèrie d’accions de govern impulsades per l’alcalde Ros orientades a dormir políticament Torrent.

L’objectiu no és un altre que el de reduir a la mínima expressió el debat públic i la participació ciutadana en les institucions públiques locals. La conseqüència directa d’aquestes polítiques és la de crear un clima de pessimisme pel qual la ciutadania passe dels assumptes locals que directament els afecten, creant un efecte de “res va a canviar” i de “estos no lo hacen tan mal”, resumint: Un clima de resignació.

Un altre efecte col·lateral d’aquest modus operandi és el de ciutat adormida, o com a alguns els agrada dir “ciutat dormitori de la perifèria de València”, un concepte que està arrelat en moltes consciències per la inacció social que provoca eixe “oasi torrentí” al que al·ludíem.

Als ajuntaments se’ls ha prohibit les inversions i la reposició del personal que es jubila, fins que el deute no abaixe del 75% dels recursos nets, motiu pel qual Torrent tingué en 2017 un resultat positiu de més de 4 milions d’euros. Aquestos resultats s’acumulen amb els dels anys anteriors arribant a més de 10 de milions, uns recursos que s’han dedicat en la seua totalitat a amortitzar deute i a asfaltar carrers en lloc de rescatar persones i de crear una ciutat de futur amb un horitzó de vida més digne per a totes i tots els torrentins.

No s’ha apostat per les persones al llarg d’aquestos tres anys, que se sumen als huit del Partido Popular, on la mediocritat de l’oasi continua en forma de pessebres, de llargues passejades pel carrer buscant esquenes en les que descansar les palmadetes, de promeses “d’amor amb interessos personals” i d’una falsa normalitat en la gestió dels assumptes públics, on la posada en funcionament d’una simple bàscula de pesatge porta tres anys en dansa, i on les estructures de gran ciutat com els Districtes, la Comissió de Queixes Ciutadana o el Jurat Tributari dormen en els calaixos de les diferents alcaldies que hem patit des del 2010 (any de l’atorgament d’estatus de gran població). Quan parlem de caos parlem d’inacció, “como no podia ser de otra manera” en una ciutat de 80.630 habitants i un pressupost municipal de més 60 milions d’euros. Per a mostra un botó, saben vostés quina és la ciutat de més de 40.000 habitants de la circumscripció de València amb la major taxa de desocupació? Torrent (19’66%), seguida de Gandia (19’48%), ambdues amb alcaldes del PSOE, mentres que les dues amb menys atur: València (15’42) i Sagunt (15’92%) són gestionades per alcaldes de Compromís.

Arxivat en: Cultura i Educació, Documents, Economia i Ocupació, Municipal, Sanitat i Benestar Social, Temes, Urbanisme i Medi Ambient

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *