Així de contundent s’ha mostrat el candidat a l’alcaldia de Torrent per BLOC-Verds-Plataforma per l’Hospital, Sento Beguer, a l’hora de valorar les conclusions de la conferència “Quin hospital volem?” que va tindre lloc a la Casa de Cultura de Torrent el divendres 29.

“L’hospital de Torrent era possible i necessari, només calia demostrar voluntat i determinació”. I això, segons el candidat de BLOC-Compromís, li ha faltat de totes totes a María José Catalá: “Ni tan sols s’és propietari del terreny on volen ubicar l’hospital. Catalá nomes se n’ha recordat per a plantar-hi un cartell de propaganda”, s’ha lamentat Beguer. “La ubicació a les cotxeres haguera facilitat molt les coses -pels terrenys, pel transport, per les comunicacions-; però, tot i això, l’actual situació de paralització és una mostra clara que la Generalitat no té en compte les necessitats de Torrent o que Catalá és incapaç de defendre els interessos de Torrent com toca i només vol fer mèrits dins del seu partit”.

Esta conclusió s’ha basat en les aportacions de Tomàs Pérez, Cap de Servei de l’hospital de Xàtiva, qui ha explicat la necessitat que un hospital estiga molt ben comunicat i siga accessible. És a dir, que tinga una molt bona comunicació per carretera i per transport públic -destacant el metro- i, a més, tinga un entorn accessible i adequat. Un hospital, per tots els servicis que hi anirien aparellats, és una infraestructura que generaria molts de llocs de treball.

A més a més, Sento Beguer ha aprofitat per recordar que el BLOC porta en el programa la construcció d’un hospital a Torrent des del 1987 i ha lamentat que eixa tardança ens haja deixat un “mapa hospitalari menys eficient i hàgem perdut tant de temps”. “Ens ompli d’orgull haver pogut arreplegar una demanda ciutadana i haver-la pogut situar en el plànol polític de tal manera que ara com ara no n’hi haja discussió de la necessitat d’un hospital a Torrent”.

D’una altra banda, Tomàs Pérez ha explicat com a Aranda de Duero, amb una població de 33.000 habitants i en una autonomia governada pel PP s’ha construït un hospital de 60.000 metres quadrats. “És important que un hospital nou es construïsca amb una capacitat i uns servicis necessaris per tal que no quede obsolet en poc de temps”. “L’hospital de Torrent, segons Pérez, hauria de disposar d’uns 100.000 metres quadrats i tota una infraestructura mèdica en especialitats i serveis que en garantisca l’eficiència”.

Tomàs Pérez, a més a més, ha valorat que les decisions que el PP ha pres en els últims anys han entrebancat la construcció d’un hospital a Torrent. En primer lloc, hi hagut una política de prioritats que no ha tingut en compte la sanitat en la mesura que es necessitava i una influència nul·la del govern de Catalá respecte a la Generalitat. En contrast a això, en el programa electoral de la Coalició Compromís en matèria de sanitat hi ha l’Hospital de Torrent com a proposta prioritària i destacada.

La política del PP ha estat, ha raonat Pérez, un seguit de balafiament de diners públic en “flato i boato”, projectes de dubtosa rendibilitat (com l’”aeroport sense avions” de Castelló), escàndols polítics de corrupció i obres faraòniques sense trellat, com l’Àgora, un edifici que només està obert quatre dies a l’any. Mentrestant, el País Valencià ha “liderat” els índexs de menor despesa per habitant en matèria sanitària de tot Espanya, un “honor“ ben dubtós.

D’una altra banda, la construcció de l’hospital de Manises i el d’Alzira de gestió privada per concessió administrativa ha fet que, en el mapa sanitari, la demarcació de Torrent quede en una espècie de “terra de ningú”, no havent planificat correctament el mapa.

A més a més, la construcció de la nova Fe, amb un “macrohospital” quan des de fa més de trenta anys que a Europa s’ha abandonat eixe model per a optar per un de més eficient de descentralització hospitalària i amb totes les improvisacions amb què s’ha posat en marxa i que ens estan proporcionant notícies ridícules -com la caiguda d’un fals sostre, portes que són massa estretes per a les camilles, personal havent-se de comprar cadires ells mateixos, etc.- demostra que la sanitat per al PP no és una prioritat: s’ha extés la política del “flato i boato” a un servici tan bàsic com és la sanitat, fet molt greu.

Finalment, Tomàs Pérez ha defensat que l’hospital de Torrent és necessari per criteris de població, per proximitat -reduïria el temps d’atenció-, per comunicacions i per tal de descongestionar València d’estos servicis i descentralitzar l’atenció hospitalària fent-la més propera als ciutadans. A més a més, al voltant d’un hospital cal planificar una zona d’aparcaments àmplia i gratuïta, un sector industrial per a crear sinergies en matèria d’investigació per a poder aplicar economies d’escala i facilitar la creació d’un parc biotecnològic.

En definitiva, des de BLOC-Verds-Plataforma per l’Hospital s’ha conclós que l’única garantia real que l’hospital de Torrent siga una realitat en el termini menor de temps passa perquè la seua opció política tinga la major capacitat d’influència possible.