Café per a tots

(Article publicat al número 213 del periòdic La Opinión de Torrent, corresponent a la segona quinzena de novembre)

Als valencians i valencianes se’ns ha inculcat, des d’aquell fatídic 1707, que hem de treballar per a fer una Espanya més gran i més lliure, i no tan sols això, si no que hem carregar amb el deute històric d’altres regions menys desenvolupades. Hem sigut, des de fa segles, dels més espoliats en este aspecte, i ara, fent “tabula rasa”, volen aplicar-nos el prinicipi del “café per a tots”.

Ara se’ns diu que, com que tots som iguals (a nivell polític), s’han d’aplicar les mateixes solucions econòmiques a tots els territoris que conformem l’Estat, un missatge que ha calat en gran part de l’electorat, especialment en temps de crisi, i que són camp abonat per a fal·làcies populistes.

Existeix un principi bàsic acceptat per tots, el de l’especialització. Cada territori al llarg de la història s’especialitza en allò que més bé sap fer, per una simple qüestió de supervivència econòmica. Però ara alguns s’encaboten en el contrari, ara resulta que tots som iguals i que les solucions que, per exemple, són meravelloses per a Madrid ho han de ser també per a Cantàbria, Galícia o el País Valencià.

Jo els plantejaria, a aquestos polítics del NO-DO, que farien quan Brussel·les posa sobre la taula les subvencions del camp espanyol: Defendre la producció de les grans explotacions de l’agricultura extensiva o els interessos d’aquells llauradors que amb poca terra produïxen proporcionalment 5 vegades més. Defendran els interessos de les gran multinacionals radicades a Madrid, que compren les matèries primeres a països d’Àsia, especialment des que Aznar i Zapatero contragueren obligacions amb la Xina, o defendre els interessos dels xicotets i mitjans empresaris que històricament han tirat del carro, com per exemple els valencians. Del “café per a tots” hem tingut de sobra al llarg de les legislatures passades, cal recordar eixe meravellós AVE (AVE per a tots) entre Albacete i Toledo, que costà 3000 milions d’euros i que té una mitjana de passatgers de 9 persones diàries. A la foto de la inauguració s’apuntaren Pepiño Blanco, els senyors Barreda i Bono i la ínclita Maria Dolores de Cospedal. I mentrestant el corredor mediterrani per fer.

Aquells territoris que s’han vacunat contra les polítiques del “café per a tots”, de la rajola, són els que més estan aguantant la tempesta de la crisi, els tenim prop, com el País Basc o Navarra, on han pogut salvar gran part del seu teixit industrial, que és la base per a la recuperació econòmica, aplicant directrius econòmiques pròpies i no les del model especulatiu fomentat pels governs de PP i PSOE. El concert econòmic que posseïxen estos dos territoris, i que ara demana Catalunya, és el que els ha permés invertir en I+d+i, reinvertint els impostos i els beneficis generats en l’economia real, en allò que millor saben fer.

Les soflames populistes, que tant han calat a nivell electoral, es curen viatjant, que viatgen més, que vagen per l’estranger i que prenguen nota d’altres països, com Alemanya, amb el seu sistema polític dels Länder (molt més descentralitzat que les nostres autonomies). O és que volen aplicar-nos els principis d’una economia centralitzada com la xinesa? pensen de veritat que podem competir amb ells? necessitem una economia com la Xinesa, basada en productes de baix valor afegit, amb salaris miseriosos i on tot es dirigeix des de Pekín?

Cadascú que traga les seues conclusions.

Arxivat en: Economia i Ocupació, Nacional

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *