LLADRES DE L’ESTAT DEL… BENESTAR?

Pel vostre interés us oferim l’article d’opinió publicat al diari La Opinión de Torrent, corresponent al mes d’Agost d’enguany.

Hem pogut assistir atònits a les declaracions de la directora del fons monetari internacional, la senyora Lagarde, que ocupa aquest càrrec després de la dimissió de l’ínclit Dominic Strauss-Khan, aquell que va renunciar després d’estar acusat d’intentar violar una criada d’hotel de Nova York.

La senyora Lagarde, com a directora general del FMI, es beneficia d’un estatus fiscal internacional que li permet de no haver de pagar impostos sobre el seu salari de 380.989 euros anuals. Bé, aquesta privilegiada proposa que l’Estat Espanyol necessita “aprofundir en les reformes del Govern de Mariano Rajoy”, de tal manera que els treballadors s’han de reduir un 10% el jornal per a ser més competitius. Lagarde també proposa que les arques públiques realitzen altres tipus “d’ajustos fiscals”, com per exemple apujar l’IVA dels productes superreduïts, o siga dels de primera necessitat. I tot allò en un Estat on vora 8 milions d’habitants es troben en situació de pobresa.

El mateix FMI va pronosticar per al 2012 un creixement del PIB espanyol de més d’un punt. La realitat va ser una caiguda de l’1,4%. La desviació entre previsions i realitats no va ser l’única patinada del Fons quant a previsions per a l’economia espanyola. Les desviacions dels últims anys van d’una dècima el 2011 a quasi cinc punts en 2009, quan l’afonament de la producció va contradir brutalment un pronòstic de lleuger creixement. Amb aquestos antecedents, com gosa l’organisme de Christine Lagarde donar lliçons a ningú sobre el que pot succeir enguany i els pròxims, i sobre el comportament que s’ha de seguir?

No només això, aquesta senyora s’oblida d’aplicar-se a si mateixa la disciplina que pretén per als treballadors i autònoms que segons ella no són productius. En termes econòmics, el que Lagarde afirma és que la falta de competitivitat dels països de sud d’europa s’ha de compensar amb baixades de salaris proporcionals a la seua manca de rendiment laboral.

L’úniques dades constatables, amb informes i papers, és que la planificació econòmica dels Hòmens i Dónes de Negre ha desembocat en la Crisi Global que ara “pretenen” solucionar. Si aquestes errades, mantingudes de manera milionària pels Estats que contribuïxen al sosteniment d’aquestos Organismes, les hagueren comés els treballadors o autònoms que ara estan en el seu punt de mira, no és que ja estarien de puntetes al carrer, sinó que a més se’ls hauria demanat responsabilitat patrimonial pels danys provocats.

Arxivat en: Documents, Economia i Ocupació, Municipal, Nacional

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *