Sobre la celebració dels darrers 40 anys d’Ajuntaments democràtics

Des del grup municipal de Compromís per Torrent agraïm a totes les persones que han exercit la regidoria o l’alcaldia, sovint treballant per Torrent molt més enllà de les seues obligacions i de la normal dedicació que requereix aquesta responsabilitat.

Volem manifestar també la nostra estima per totes aquelles persones que han contribuït a fer de Torrent la nostra casa, independentment del seu origen i cultura.

Celebrem els 40 anys d’ajuntaments democràtics, però açò en certa manera no és just ni cert, perquè mai no hem d’oblidar que abans hi  existiren també ajuntaments democràtics, els quals varen estar segrestats altres 40 anys sota el govern d’una dictadura mafiosa i assassina, on el seu capo encara reposa en un panteó gegant mentre continua destapant-se la seua barbàrie en forma de centenars de fosses comunes.

No podem celebrar els 40 anys d’ajuntaments democràtics sense recordar tota la feina que queda per fer i la que s’ha quedat pel camí.

Si participació és democràcia, aleshores els diferents governs que ens han gestionat tenen un gran deute amb Torrent, especialment des de l’any 2010, on la nostra ciutat va obtindre l’estatus de gran ciutat però continua sense tindre Districtes, ni Comissió de Queixes Ciutadanes ni Jurat Tributari: Les tres potes necessàries per a garantir un nivell de defensa ciutadana mínimament acceptable davant els abusos, la mala gestió o la deficient administració dels recursos públics.

La democràcia es cuida sobretot dignificant l’activitat política, i això passa per governar dins de les possibilitats reals, sense prometre quimeres ni aprofitar-se del càrrec institucional per a vendre fum i traure profit del regat en curt. D’aquesta manera de fer hem tingut exemples recents, com l’hospital de Torrent en el que pasturen els borregos o el soterrament de les vies del metro, que anava a suposar una gran estació inter-modal, amb un centre comercial inclòs, a major glòria de la especulació en la històrica horta del safranar.

Més democràcia és governar articulant normes igualitàries aplicades per funcionaris, als quals se’ls garanteix la seua independència aprovant una relació de llocs de treball que regule de manera justa la seua dedicació i posterior retribució.

Cuidar la democràcia suposa desterrar aquelles conductes polítiques que pretenen solucionar els problemes personals al despatx del partit governant, perquè mentres es gestione “el que hay de lo mio” no hi haura aire per als principis públics d’imparcialitat, gratuïtat i transparència.

La democràcia suposa disposar de memòria col·lectiva, la que ens fa més lliures quan coneixem qui som i d’on venim, assumint que sense el nostre patrimoni visual i afectiu no anem enlloc. Un bosc de Torrent, aquella rabosa que vérem furtivament de menuts, l’arquitectura emocional, de la qual tenim un pedaç plorant a l’entrada de Torrent camí d’Alaquàs, les cançons de la infantesa, el nostre col·le, i per descomptat els carrers on hem conviscut, on algunes i alguns tingueren la sort d’escoltar el toc del vell rellotge de l’ajuntament. Negar-li a Torrent la seua memòria és condemnar-la a la pitjor de les malalties: L’alzheimer.

Volem transparència, en l’aire que respirem i l’aigua que bevem, sotmetent-la a les auditories pertinents, acceptant els seus resultats i prenent les mesures adients. Això també és democràcia.

I finalment no podem oblidar-nos que democràcia significa dignificar la vida de les persones, especialment les d’aquelles que el sistema ha condemnat a un punt d’aliments, o no ha protegit davant una agressió, ajudem-les sense estigmes ni paternalismes, amb tots els recursos públics que es mereixen.

 

Hi ha moltes coses per fer i molta democràcia per descobrir.

Arxivat en: Cultura i Educació, Documents, Economia i Ocupació, Municipal, Opinió, Sanitat i Benestar Social, Urbanisme i Medi Ambient

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *