Columna de Xavier Martí en l’edició impresa de L’Opinió de Torrent:
Aquest mes usaré la columna d’opinió per a explicar com he viscut, com a portaveu del nostre grup, les actuacions del grup municipal arran la DANA. No faré elucubracions, simplement explicaré, perquè, al remat, la realitat viscuda és que he obtingut més dubtes que respostes. El mateix dia del desastre, a les 18h, hi havien convocades dues comissions informatives a les quals vaig assistir. És cert que la Confederació Hidrogràfica havia envait als ajuntaments dos avisos, l’últim a mig dia, igual que també és cert que l’alcaldessa va emetre un ban municipal en el qual ordenava als centres educatius la suspensió de les classes lectives.
Folgado suspengué les classes lectives, sí, però no suspengué les activitats que podien afectar el seu propi personal, que continuà treballant. Alguna d’aquestes persones estigué a punt de perdre la vida per aquesta circumstància. A l’endemà, l’oposició no tinguérem cap notícia oficial per part del govern sobre el que estava passant al casc urbà ni la resta del terme, hi hagué silenci administratiu a tots els nivells.
Dos dies després del desastre, l’alcaldessa convocà la primera Junta de Portaveus. La Junta va ser l’únic canal de comunicació que tinguérem amb el seu govern sobre la versió oficial dels fets i el que estaven fent, tant eixe dia com els posteriors. Les Juntes continuaren de manera més o menys periòdica, s’oferiren xifres però sempre oficioses i mai oficials. Jo entenc la provisionalitat en aquest tipus de catàstrofe, però això no implica que ni tan sols poguérem tindre les dades oficials dels morts de Torrent. Tampoc ens explicaren quines eren les carretes i vies locals afectades per la barrancada, com tampoc els habitatges afectats, ni les empreses, ni la superfície de terreny agrícola desaparegut o danyat. A dia de hui continuem sense informació.
Tampoc s’han ofert xifres definitives sobre el nombre de persones desplaçades dels seus domicilis, ni dades clares sobre el total d’ajudes demanades i concedides. L’única resposta oficial és que l’ajuntament no disposa d’immobles, però sí tenim La Malaguenya per a crear habitatges, que podria estar disponible en algun moment si el govern local haguera iniciat ja alguna actuació. No sabem quina és la quantitat destinada a sufragar el lloguer de les persones desplaçades.La qüestió que em preocupa és: què no n’hi hauran destinat res?
Finalment, hem vist com les nostres veïnes i veïns han manifestat en els Plens quines són les seues necessitats, ho han fet públicament, amb llums i taquígrafs. En eixes, mateixes sessions plenàries, mai se’ls han ofert solucions o respostes. L’alcaldessa està més dedicada a salvar a Mazón que a a oferir solucions quan li ho reclama la ciutadania? Massa dubtes i poques respostes.