El PP és un partit que es permet el luxe de donar carnets de “valencianitat” a pesar d’haver saquejat i desprestigiat les institucions pròpies en una escalada de corrupció i cleptocràcia sense precedents.
Els populars s’emboliquen amb la bandera i s’obliden que Gürtel, Brugal, Noós, Cooperació és atemptar contra la imatge d’honradesa i honestedat dels valencians i les valencianes. Se’ls calfa la boca i diuen que tenen “el defecte de parlar valencià” o apareixen en un balcó tan eminent com el de l’Ajuntament de València i no atinen a dir dues paraules seguides en la nostra llengua durant un dels actes més importants de les Falles com és la Crida.
Els símbols són litúrgia, són protocol: la valencianitat i el valencianisme es demostren amb fets i no amb semiòtica.
Regalar-li la CAM al Banc Sabadell i el Banc de València a La Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona és sentenciar de mort la sobirania financera valenciana, per molt que t’alces amb la mà al pit durant l’Himne de l’Exposició.
Trascendir internacionalment perquè has construït un aeroport sense avions amb una estàtua dedicada al cacic de torn que li ha tocat allotjar-se en un centre penitenciari del qual va tallar-hi la cinta; oferir barra lliure a l’especulació immobiliària i la depredació urbanística en tot el territori i hipotecar el nostre paisatge i jugar-te a la ruleta russa els nostres recursos naturals; acceptar de genolls i amb el cap cot un infrafinançament punitiu que t’obliga a ser solidari amb altres comunitats autònomes més riques que la teua i una manca d’inversions que ofega els teus serveis públics i posa en perill el benestar social dels valencians i les valencianes… Tot això sí que són mostres inequívoques d’autoodi i d’immoralitat.
Si el PP vol donar lliçons de “valencianitat”, primer hauran de demanar disculpes, un a un, a tots els ciutadans i ciutadanes d’este país per dues dècades de corrupció i polítiques amb ànim de lucre. Que prediquen primer amb l’exemple i després podran opinar sobre els símbols.