L’HORTA SUD, 30 ANYS DESPRÉS
Alguns la volen matar abans de nàixer i altres desitgen buidar-la de contingut o, com se sol dir, canviar-ho tot per a que canviar no-res. Parle de la futura Llei de Demarcacions Comarcals, un document que ha presentat Compromís basant-se en l’únic text presentat fins ara: el de Delimitacions Territorials Homologades, elaborat l’any 1987 per la Conselleria d’Administracions Públiques
Que Compromís podria haver presentat un text diferent a l’esmentat, segur, però tampoc és menys cert que si haguera optat per fer-ho així se li haguera retrucat dient que era un document unilateral, i per tant partidista. Al remat, d’algun text s’havia de partir per anar millorant-lo, amb la participació de tots els municipis i entitats afectades, amb la implicació de la ciutadania, dels estaments acadèmics, associatius i culturals. És del que es tracta quan s’intenta abordar un assumpte pendent des de l’any 1982, quan es va arreplegar a l’article 65 de l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Autònoma Valenciana “Que una Llei de Les Corts podrà determinar la divisió comarcal després de ser consultades les entitats locals afectades”.
Després de 35 anys d’autonomia valenciana, cap dels dos partits que ens han governat, juntament amb els seus socis puntuals de govern, han tingut cap d’interés en dotar de contingut les comarques; així el model territorial del PP continua invocant les decimonòniques províncies del segle XIX i el PSPV va optar per obviar el manament comarcal arreplegat a l’Estatut Valencià, creant les mancomunitats, que en alguns casos han provocat la cerimònia de la confusió, on alguns municipis pertanyen a dues mancomunitats i altres a cap. Respecte les capitalitats comarcals, de les quals destacats representants polítics ja han volgut fer bandera “xovinista”, cal dir-los que els seus antecessors de partit varen ser els que les decidiren i les dissenyaren, perquè ara sembla que és Compromís el que ha inventat la pólvora, quan aquesta estava empaquetada des del 87, tot el contrari, el que es tracta de pegar-li foc a la traca perquè els municipis puguen prestar amb criteris de rendibilitat econòmica multitud de serveis públics que ara per ara les diputacions no hi poden prestar perquè ni tenen la capacitat ni poden envair les competències i la capacitat d’autoorganització dels propis ajuntaments.
Per exemple, en el cas de l’Horta Sud, el transport públic entre poblacions és clarament insuficient, no hi ha una estratègia mediambiental coordinada o no hi ha cap servei públic que solucione els problemes dels animals abandonats, que són sacrificats sistemàticament per no tindre els refugis corresponents gestionats de manera conjunta i amb criteris de proximitat (Torrent, per exemple, els envia a Vinaròs).
Així les coses, i al ser una proposta de partida, hi haurà en el tràmit parlamentari un període de participació pública on es podran aportar totes les opinions i propostes perquè siguen valorades per les Corts. Si en eixe moment processal les coses no es fan amb participació i transparència, serà el moment per a les crítiques. Mentrestant i, ara per ara, “la indignació” és un exercici més d’oportunisme polític, en alguns casos, i de desconeixement de la tramitació de la norma, en altres.