Enllaç a la moció: (38) MOCIÓ GRUP COMPROMÍS 16-02-18 no eradicació males herbes
Pel vostre interés us remetem l’exposició de motius d’aquesta moció:
Exposició de Motius
Les anomenades “Males Herbes” en jardineria són en realitat un element més dels jardins urbans.
Tradicionalment s’ha ensenyat a la població a considerar-les com a plantes indesitjables, i com a un signe de mal manteniment de la ciutat, d’ací el seu malnom de “males herbes”, però en realitat ens ajuden contra la pol·lució, absorbixen la contaminació de l’aigua i eviten l’erosió pluvial dels sòls.
Des de Compromís per Torrent entenem que respectar-les forma part de l’ambició política necessària per a restaurar el seu lloc en la natura i la biodiversitat de la nostra ciutat.
La vegetació de les ciutats també ha de ser bio-diversa, es tracta de transformar l’estereotip de ciutat enjardinada de cartró-pedra pel de ciutat naturalitzada (transformar la ciutat en camp).
Així doncs tot no potser tractat de la mateixa manera i no és adient eradicar de manera dràstica i reiterativa totes les males herbes de la ciutat.
L’objectiu és doncs transformar la ciutat en un refugi que protegisca la natura organitzant la seua cohabitació amb l’espai urbà, de tal manera que aquesta mesura propicie el retorn de la bio-diversitat urbana, proporcionant alhora un hàbitat potencial per a una fauna específica, així com la creació de corredors i vies verdes, i també el ressorgiment dels ecosistemes urbans, a més de tindre una funció des-contaminant.
A França per exemple, des de gener del 2017 s’ha prohibit l’ús de pesticides en les zones verdes mitjançant una llei coneguda com a Zéro phytosanitaire. Una de les ciutats europees pioneres en l’adopció d’aquest tipus de mesures és Nantes, on per exemple en tretze anys s’ha reduït l’ús de pesticides en un 97%, des dels 4.147 litres en una superfície de 850 hectàrees verdes a 104 litres per a 1.070 hectàrees en 2015.
En l’actualitat aquest tipus de mesures es valen de tècniques alternatives a l’ús de pesticides, com per exemple limitar el reg, plans específics de control sistemàtic de la malesa, en compte de la seua eradicació, establint plans de gestió específics per a cada àrea de la ciutat en funció de les seues característiques.
Les conseqüències d’aquest nou hàbit suposen també la utilització d’altres elements per al control natural d’aquestes plantes, com per exemple la mòlta de vegetals o l’empallat en compte de l’ús abusiu del reg, introduint inclús insectes depredadors contra els pugons.
Per tant aquestes plantes silvestres per la seua funció des-contaminant donen més vida a la ciutat i més qualitat de vida a les seues residents.