El pressupost del 2021, aprovat inicialment pel govern municipal de PSOE i Ciudadanos, novament deixa sense resoldre els principals problemes de Torrent; hauria de presentar-se com un full de ruta per a millorar la vida de les persones, però acaba caient en el paradigma de ciutat dormitori al que ens tenen acostumats, des de fa 30 anys, els diferents governs populars i Socialistes que han passat pel consistori.

 

El pressupost de l’alcalde Ros està fonamentat en obres de fàcil publicitat i venda de cara a la ciutadania, més que en un projecte que treballe amb seriositat per les veïnes i el teixit econòmic i associatiu, ignorant els principals problemes que pateix actualment Torrent. La manca total d’influència ciutadana en l’elaboració del pressupost es manifesta en la inexistència del Consell Social de Torrent, com a òrgan participatiu que hauria de canalitzar les propostes de la societat torrentina, amb cap canal participatiu per a que els veïns puguen decidir sobre les inversions que es faran al seu barri.

Torrent necessita urgentment l’increment d’efectius de la policia local per a cobrir les places perdudes als darrers anys, així com la creació de places d’inspecció urbanística, medi ambiental i de control de les contractes municipals. Sense una línia clara de reforç al nostre comerç i als nostres mercats, caldria que s’inclogueren al pressupost municipal una bateria de mesures per a la seua participació i reactivació, en ser el major motor d’ocupació a Torrent.

 

Per no parlar que aquest pressupost no compta, un any més, amb partida per solucionar incompliments legals en no posar en marxa els òrgans de gran ciutat obligats per la Llei de Règim Local, com La Comissió de queixes i Suggeriments Ciutadana, el Jurat Tributari i els Districtes, entre els quals el del Vedat és fonamental atenent la població resident de més de 10.000 persones al llarg de l’any.

 

Ja sabem que el pressupost de l’any passat va ser incapaç de solucionar els greus problemes de ciutat dormitori que pateix Torrent, i un any més tenim un pressupost amb els mateixos errors de plantejament. Un aparell lent i insegur, on moltes de les inversions i partides pressupostades continuen sense materialitzar-se o gastar al final del any.