Article d’opinió Salut i Medi Ambient
El 6 de setembre passat la Generalitat Valenciana va presentar LA declaració institucional on es decretava que el territori valencià es troba en emergència climàtica.
El País Valencià està situat en un espai geogràfic molt vulnerable a l’escalfament global, amb una situació present molt greu, que potser siga irreversible a meitat del present segle. Com a guia de la lluita contra la desfeta climàtica la Generalitat Valenciana ha elaborat un Pla Estratègic de Canvi Climàtic, que a banda d’impulsar la Llei de Canvi Climàtic i Transició Ecològica proposa una sèrie de mesures fonamentals tals com:
1) Augmentar la consciència ciutadana, generant una actitud crítica i transformadora per part de la societat i de les administracions públiques.
2) Assegurar que l’emergència climàtica és tinguda en compte en quant al disseny, desenvolupament i aplicació de les polítiques públiques, tals com territori, habitatge, salut i medi ambient.
3) Garantir un model de mobilitat urbana sostenible.
4) Posar en valor el paper dels recursos forestals i el territori rural com a puntals contra l’escalfament global.
5) Prestar una especial atenció al paper dels recursos hídrics i el cicle integral de l’aigua.
6) Garantir la justícia social perquè tots aquestos canvis puguen integrar-se sense perjudicar aquelles persones i sectors socials més vulnerables.
Torrent comparteix també tots aquestos problemes medi ambientals, i necessita per tant implementar urgentment les polítiques necessàries que requereix l’actual situació que patim. Des de Compromís no trobem, dins dels sis punts esmentats, cap que haja posat en marxa d’una manera efectiva l’actual alcalde de Torrent; bé, ni Ros, ni les anteriors alcaldesses que hem patit, si és que parlem de polítiques medi ambiental serioses.
Els carrils bici continuen sense implementar-se de manera efectiva al casc urbà, al contrari de com han fent altres poblacions del voltant, de les quals València és un exemple a seguir. No existeixen colles de neteja, control i manteniment medi ambiental, amb la conseqüent acumulació de brutícia i contaminació al nostre terme municipal. El transport públic i les polítiques de mobilitat deixen ben a les clares que encara vivim en un model de ciutat propi dels anys 70, sense cap tipus de mesures que frenen l’emissió de gasos, i sobretot de partícules contaminants, especialment les provinents de la crema de combustibles, que provoquen greus malalties com el càncer o les fibrosis pulmonars.
I si parlem de la gestió de l’aigua donaria per a una altra columna d’opinió, amb una empresa, Aigües de l’Horta, amb majoria de capital públic però gestionada pel soci privat minoritari, que continua explotant els aqüífers de Torrent amb criteris de benefici a curt termini, amb la filosofia del “aquí y ahora”, eixa multinacional a la que Jesús Ros va declarar públicament amor etern. I en eixes estem.