L’OCUPACIÓ A TORRENT i L’HORTA SUD
El darrer informe (220 pàgines) sobre l’ocupació a la nostra comarca, elaborat per la Mancomunitat en col·laboració amb el SERVEF i l’Acord Comarcal per a la Creació d’Ocupació a l’Horta Sud identifica els principals problemes que pateix la nostra comarca, avalua les seues causes i aporta diferents solucions.
El creixement de sòl industrial desordenat, i mancat de planificació, constitueix el primer factor explicatiu dels greus problemes que presenten els polígons de la comarca, i més en concret els dos de Torrent.
A aquesta deficient planificació s’uneix el dolent estat de les seues infraestructures, accessos i prestació de serveis públics (neteja viària, enllumenat, seguretat, arreplegada de residus, …) així com la manca d’infraestructures i serveis tecnològics en les àrees empresarials de la comarca, el que suposa a la llarga una important limitació al desenvolupament de productes amb més valor afegit, que són en definitiva els que poden augmentar la renda total del sistema. Per posar un exemple, de les aproximadament 170.000 persones ocupades a la comarca en 2016, només 137 estaven dedicades a la Investigació i el Desenvolupament, el 0.0008%, una xifra pràcticament testimonial.
El deficient estat de les àrees empresarials té conseqüències negatives sobre el seu teixit llastrant la competitivitat de les empreses i les condicions laborals dels treballadors i les treballadores. La mala gestió de l’Ajuntament en aquestos aspectes s’ha traslladat any rere any al malestar existent en les empreses usuàries del polígons de Torrent, on veuen com la pressió tributària (IBI, IAE, Guals, etcètera) no es correspon amb els serveis prestats.
Un altre problema afegit és el nul transport públic entre els pobles de la comarca, els quals veuen com totes les línies existents, trens o autobusos concertats, s’adrecen cap a València quan l’informe identifica que els trajectes intercomarcals suposen el 28% del trànsit total dels habitants de l’Horta Sud. Torrent com a capital comarcal adreça totes les seues línies cap a València, el que suposa de facto renunciar a la seua capitalitat.
Torrent hauria d’apostar per polítiques públiques de suport a la digitalització de l’ocupació (comerç online i posicionament de xarxa), a la tecnificació dels llocs de treball, als idiomes (la Conselleria d’Educació ara si ha apostat per Torrent amb les noves inversions) i finalment a les ajudes per a obtindré certificacions de professionalització (carnets i títols necessaris). Finalment com a amenaça institucional més seriosa l’informe identifica a la Llei Orgànica 2/2012 “de Estabilidad Presupuestaria y Sostenibilidad Financiera” i la Llei 27/2013 “de Racionalización y sostenibilidad de la Administración Local”, ambdós aprovades pel PP, les quals segons el document estan suposant una forta limitació per al desenvolupament de les polítiques locals en l’àmbit de la creació d’ocupació i un empitjorament de les condicions socioeconòmiques de les treballadores i els treballadors, els quals no poden accedir als milers llocs de treball públics que queden lliures després de la jubilació, situació que a més esta provocant la saturació dels serveis municipals i l’acumulació d’expedients administratius sense resoldre, qüestió que afecta negativament a la dinamització econòmica dels municipis.