El passat cap de setmana llarg de principis de desembre, i com és norma a Torrent, hi ha hagut pocs – quasi nul·la celebració municipal del dia de la Constitució espanyola i, en contraposició, molta més presència dels partits anomenats “constitucionalistes” en la celebració religiosa de la Immaculada. Eixa constitució intocable, quasi bíblica, que sembla més un dogma de Fe que un text de drets i obligacions, i que en el cas de l’accés a l’habitatge, el de poder treballar, el de la sanitat en temps i forma, el d’arribar a una pensió digna, o el de blindar el nostre medi ambient, ha fallat estrepitosament; eixe text “modèlic”, resulta que quan arriba l’hora de celebrar-la, no xuta.
Jo, personalment, crec que ni els autors se la cregueren, i amb el pas dels lustres s’ha acabat convertint en un blindatge del sistema bipartidista i en una arma llancívola contra altres processos democràtics que han impulsat els Pobles com el català o el basc. Els “constitucionalistes s’han dedicat més a llançar la part de l’articulat més restrictiva i reactiva contra tot allò que amenaçava el sistema establert, recordem la reforma exprés per a blindar el pagament del deute per sobre de qualsevol dret. El resultat ja el podem vore: no es percep com a garantia de res més enllà del divertiment dels debats sobre la seua utilitat.
Venint d’on ve el text del 78, que, per cert, només van poder votar les persones nascudes des de l’any 1960 cap arrere, és a dir, les que actualment estan en edat de jubilació, no és d’estranyar que, amb tan poca actualització com ha tingut, es comporte més com una relíquia del passat que com un text que prenga consciència dels problemes reals i els done algun tipus de solució.
I com que aquells problemes de la dictadura que la Constitució no soluconà ha perdurat, principalment, perquè no va impedir que els franquistes coparen les altes institucions de l’Estat de manera constant, ens hem trobat al llarg dels anys amb una dreta extrema que, amb la protecció del mateix Estat, parla d’afusellar a milions de ciutadans i ciutadanes que no pensen com ells, “de españolizar a los niños catalanes”, d’il·legalitzar els partits polítics democràtics que els molestes, de perseguir i espiar representants electes democràticament mitjançant denúncies falses o gastant diners i desviant recursos humans del mateix Estat espanyol.
I clar, amb aquest modus operandi, la perspectiva electoral de deteriorament democràtic va guanyant terreny acceleradament…”Després diuen que passen coses”, coses que han estat consentides des d’aquell 29 de desembre de 1978.