Allunyar-se d’una idea, d’uns valors o d’un sentiment de pertinença és una opció que qualsevol govern pot perseguir, sempre que no lesione el dret de terceres persones, perquè d’això parlem, de respecte a la llibertat d’estimar la nostra identitat. Estimem Torrent o volem tornar al “florido pensil de Torrente”?
Més enllà que la gent que ens governa no tinga la més mínima consideració cap a l’idioma propi de les valencianes i els valencians, que és també el de Torrent (segons la pròpia normativa municipal), repetisc, més enllà d’això, la idea que subjau és aquella que perseguia l’infame ministre Wert, aquell que pretenia “españolizar los niños catalanes“, una frase lapidària dita sense rubor en un Ple del Congrés i que expressava clarament els deliris de neteja cultural cap a un poble mil·lenari tan antic com el propi poble castellà. Perquè a ningú a Castella se li ocorre “catalanizar o galleguizar a los niños castellanos“, això és impensable dins d’un esquema mental respectuós, però lamentablement els fets demostren que eixe supremacisme castellà de Wert és una idea practicada per la pròpia gent que governa Torrent, que considera com a llengua menor el Valencià, o Català Occidental, diguen-li com vulguen, segons les preferències de cadascú.
Ja passà prèviament amb l’eliminació de noms de torrentins destacats per la seua lluita i defensa del valencià, com Vicent Torrent, premi Carta de Poblament de Torrent; una decisió personal de l’alcaldessa Folgado. O l’eliminació del grup de lectura en valencià, patrocinat per la regidora Lerma, del grup municipal Vox: una representant municipal encarregada d’una àrea en la qual destaca públicament per no usar mai la llengua pròpia de Torrent, i per organitzar activitats secessionistes contràries a l’Estatut d’Autonomia, als dictàmens de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i al saber científic de les universitats valencianes. Ara, inclús les bicicletes públiques estan íntegrament retolades en castellà, igual que moltes planes i enllaços del web municipal que patim, una herència patrocinada per l’anterior matrimoni de PSOE-C’s
Perquè ací cal no oblidar on estem, i hi ha dos bàndols clars, els que s’estimem la llengua, el seu ús social-administratiu i les seues institucions normativa, tal com també fan els castellans amb la seua RAE, i l’altre, el que l’entén com una parla d’anar per casa, que molesta estar traduint contínuament i que, per descomptat, cal dividir-la i atomitzar-la fins al ridícul perquè no tinga cap possibilitat de futur en un món cada vegada més globalista. Usar i/o respectar la nostra llengua en tots els àmbits és la nostra manera d’estimar-la. Bon estiu.