Viure és prendre partit. Això és el que he aprés durant tots aquests anys en què he recorregut el nostre país amb una guitarra i uns versos com a ferramentes de treball.
Això és el que m’han ensenyat tantes i tantes persones que, cada dia, posen les mans en farina i intenten fer millor el seu barri, el seu poble, la seua ciutat.
Herois quotidians i anònims que estan sempre que se’ls reclama per construir un teixit social sense el qual una democràcia no pot existir. Perquè el poder del poble -la democràcia- va molt més enllà de dipositar una papereta en l’urna cada quatre anys.
Viure és prendre partit perquè hem de ser tots i totes els amos dels nostres destins. Perquè hem de decidir col·lectivament. Perquè hem de construir entre tots i totes el nostre poble, la nostra ciutat. Amb valentia.
Perquè tota política que no fas tu serà feta contra tu.
Això és el que he aprés i això és el que volem fer des de Compromís. Posar-nos al costat de la gent per portar la seua veu a les institucions.
Viure és prendre partit perquè la pitjor malaltia que pot contraure una democràcia és la resignació. No hi ha alternativa. Això és així. No hi ha res a fer. Calla i obeeix. Sí, senyor. No es preocupe, senyor. El que vosté mane, senyor. Sí, senyor. Recontrasí, senyor, que diria Ovidi Montllor.
Dels meus pares, mestres d’escola, he aprés que un poble culte és un poble lliure. I un poble lliure naix de la llibertat de totes les persones que el conformen. Un poble amb valentia que pren les regnes del seu destí.
Un poble que diu sí.
I això és el que vàrem dir el passat 24 de maig els valencians i les valencianes. Que volem ser un poble lliure. Que ja n’hi ha prou que s’òmpliguen les butxaques uns pocs indecents i taquen el nostre nom.
Els valencians i valencianes hem despertat i hem dit que estem ací i que ningú no ens ha de dir el que hem de fer. Volem recuperar la nostra dignitat.
Volem poder dir amb orgull que som valencians quan viatgem per la resta del món sense acatxar el cap perquè ens han tornat a recordar que un sàtrapa va fer un aeroport peatonal i va posar-hi enmig una estàtua seua. Per posar un exemple gràfic.
Que un altre immoral va insultar, menysprear i vilipendiar la memòria dels 43 morts i 47 ferits de l’accident de metro del 3 de juliol de 2006. Més d’una vintena dels quals eren de Torrent.
Vergonya, cavallers, els hauria de caure la cara de vergonya.
Ara els valencians hem dit que volem que es faça justícia. Perquè som un poble lliure i digne.
A Torrent, l’aritmètica és com és: la llei electoral, feta a mida com un tratge per a salvaguardar els privilegis del bipartidisme, ens ha posat a Compromís per Torrent en aquesta situació delicada i incòmoda.
Ens toca fer d’àrbitres, ens correspon la responsabilitat de desempatar, escollir entre Amparo Folgado o Jesús Ros perquè governen la nostra ciutat durant els pròxims quatre anys de mandat.
Si analitzem els resultats electorals, ens adonem que els veïns i veïnes de Torrent han castigat severament al PP, han penalitzat de manera inequívoca la seua gestió durant els últims anys. Nosaltres no compartim, evidentment, ni valors ni ideologia amb el Partit Popular, però tampoc no estem d’acord amb la gestió de Jesús Ros i del PSOE des de 1987 fins al 2004.
Rebutgem frontalment les privatitzacions de serveis públics i béns bàsics, com l’aigua o la recollida del fem.
Denunciàrem en el seu moment la depredació del territori i les polítiques urbanístiques en el Parc Central que posaren en perill l’horta del Safranar i no entenem perquè es va apostar tan decididament per les grans superfícies (Las Américas, Toll-L’Alberca i Àtrium) i es va deixar desatés el comerç local.
No és el nostre model de gestió, no és el nostre model de ciutat: ho hem dit moltes vegades, abans de la campanya, durant la campanya i ho continuem dient ara, després de la campanya.
Per això, després de debatre els resultats electorals del 24 de maig en el transcurs de les diferents assemblees obertes (en les quals hem escoltat la veu, no només dels militants i simpatitzants, sinó també les perspectives i maneres de veure les coses de ciutadans i ciutadanes sense adscripció partidista), hem entés que no podíem tolerar que seguira governant la dreta.
Però tampoc no li podíem oferir un xec en blanc al PSOE de Jesús Ros.
Per això decidírem elaborar un document amb una sèrie de línies roges, un seguit d’accions de prioritat social que repercutiren directament sobre el benestar de les persones.
Eixe acord d’investidura al que faig referència ha sigut consensuat amb els socialistes i Guanyant Torrent i va nàixer d’una Assemblea Oberta de Compromís que va establir 15 eixos d’actuació prioritària per a la nostra ciutat. Propostes que enteníem que eren d’urgència. D’urgència al marge d’ideologies. Mesures concretes i que eren positives per al benestar de les persones. Coses concretes que tots i totes vosaltres podreu jutjar si s’acompleixen o no.
Això és el que farem des de l’oposició i vos convidem a fer-ho amb nosaltres. Amb participació i transparència. Perquè volem ser els aliats del poble en les institucions, la corretja de transmissió de les iniciatives ciutadanes.
Cal posar en marxa un Pla d’Emergència Social i lluitar contra la desocupació. Des de la consideració dels drets i deures de ciutadania, no des de la caritat i el clientelisme.
Torrent porta més de cinc anys amb vora deu mil desocupats registrats. Un autèntic drama social al qual no podem girar l’esquena.
Patim quotidianament desnonaments, talls d’aigua, de llum… Hem d’oferir un horitzó de vida digna per als nostres veïns i veïnes, per a tants i tantes joves que han hagut de buscar-se la vida a l’estranger perquè ací no trobaven expectatives de futur.
Volem un Ajuntament transparent i participatiu. Volem que l’Ajuntament siga la casa del poble. Que tinga les portes obertes i finestres obertes de bat a bat.
Des de la responsabilitat que ens han atorgat les veïnes i els veïns de Torrent hem acordat una sèrie de compromisos per escrit amb l’objectiu de fer virar el PSOE cap a l’esquerra del seu programa.
Per això, perquè hi haguera un canvi d’esquerres i en la nostra posició d’àrbitres, des de Compromís –i arreplegant les opinions del poble, del qual ací només som els carters que entreguen el seu missatge- hem volgut marcar, en la mesura de les nostres possibilitats, l’agenda política dels propers anys, obligant a complir al futur govern una sèrie de requisits inqüestionables.
La bona notícia és que no n’hi haurà majories absolutes i totes les forces polítiques hauran d’asseure’s a parlar en la mateixa taula per a poder prendre qualsevol determinació.
Benvinguda la pluralitat i benvingut el diàleg! Ja ningú no podrà passar el rodillo i les decisions es consensuaran en la mesura del possible.
Honestament, ens hauria agradat poder-nos votar a nosaltres mateixos en aquest Ple d’Investidura.
Però, amb una situació d’urgència social com la que afecta als nostres conciutadans i conciutadanes, no podíem inhibir-nos de cap de les maneres, havíem de prendre partit i comportar-nos de la manera més responsable. Així ens ho ha exigit la nostra assemblea, que és absolutament sobirana, i nosaltres acatem la decisió col·lectiva, obeïm allò que vota la militància.
Som representants de molta, de moltíssima gent que prefereix parlar del què i no de les cadires.
Per això a partir de hui farem una oposició valenta. Fiscalitzarem exhaustivament la labor del govern i cuidarem que es complisquen, un per un, tots els compromisos estipulats.
Les quatre persones que hem sigut designades, regidors i regidores, i el nostre tècnic de grup municipal, ens comprometem a deixar-nos la pell i a suar la samarreta perquè volem una ciutat més justa, on no n’hi haja cap torrentí ni torrentina sense treball, sense llum, sense aigua, sense sostre, sense un plat a la taula.
Pot semblar ingenu o idealista o fins i tot una miqueta naïve el que estic dient, poden paréixer horitzons excessivament ambiciosos, però si hem fet aquest pas endavant és perquè creiem que podem rescatar les institucions i democratitzar-les, recuperar-les per al poble que és l’amo i senyor d’aquesta casa.
Hi ha una cosa de la qual estic absolutament segur: asseguts al sofà segur que no hauríem aconseguit canviar les coses.
No ens podem quedar de braços creuats en els temps que corren, volen comptar, volem influir, volem incidir.
Volem mullar-nos i embrutar-nos les mans.
Estem disposats a demostrar que la política no es fa només en els despatxos, sinó que s’ha de traslladar necessàriament a les places i als carrers.
Volia acabar agraint sincerament a totes aquelles persones que han confiat en nosaltres, que ens han portat fins a ací.
És curiós adonar-nos que tenim 6.241 “jefes” als quals retre’ls comptes, que treballem per a moltíssima gent que ha dipositat les seues esperances i il·lusions en les nostres urnes.
No perdre’m mai el contacte amb vosaltres, eixa és la principal línia roja per a Compromís, ens trobarem en el carrer perquè tots i totes som poble i en consequència decidim.
Com diria el poeta Vicent Andrés Estellés, ací em pariren i ací estic. Ací ens pariren i ací estem.