“Que 20 años no es nada”
La gestió dels assumptes públics, al llarg dels darrers tres anys de govern de l’alcalde Ros, han tingut la denominació comú de la falta de projecte de ciutat per a Torrent.
A punt de finalitzar el tercer curs polític de la present legislatura el projecte més destacat que abandera Ros és el nou PGOU de Torrent, un document que projecta dur-nos a un gran dormitori de 100.000 habitants, com si açò fora un valor afegit que poguera millorar la futura qualitat de vida dels torrentins i les torrentines del 2018, bé, les butxaques dels “depredadors del Serengueti” si que és de veres que millorarien prou.
Més enllà de bombollar molta rajola amb els mateixos serveis públics (llevat d’un nou centre de salut del qual encara no s’han adquirit els baixos corresponents), podem dir que el projecte de futur per a Torrent continua tal com ho deixà el Partido Popular, d’igual manera que el Partido Popular ho deixà com ho va heretar del Partido Socialista, i així podríem continuar fins a remuntar-nos a la construcció del Parc Central, l’únic gran projecte escomés pels darrers governs des de fa 20 anys.
Pel camí hem perdut grans oportunitats, com l’hospital comarcal de Torrent, eixe que MJC digué que era una realitat, se’ns digué que vindria l’empresa Tesla (i alguns s’ho cregueren), i tampoc tenim ITV (encara que el nostre grup ho ha reclamat insistentment des de fa dues legislatures), mentres que el comerç local demana solucions, l’empresa privada que gestiona l’aigua pública dobla els seus beneficis als darrers anys i la contracta de la neteja s’emporta cada exercici més del 10% del pressupost municipal.
Aquestes dues mercantils (la de l’aigua i la neteja) arribaren sota la mà del PSOE de Ros, amb uns contractes de 25 i 16+2 anys respectivament, i com la cançó (que 20 años no es nada) tot continua igual, el referèndum de l’aigua que proposem des de Compromís no va anar al Ple de juny (segons Ros per falta d’informes), i sobre la neteja caldrien unes altres explicacions sobre la relació inversament proporcional entre la qualitat dels serveis prestats i les quantitats facturades.
Als i les entusiastes dels asfaltats i re-pavimentacions de carrers hem de dir-los que no han de patir, en aquest últim any de legislatura van a tindre una ració populista més que considerable; als que no som d’eixe món donar-los un missatge d’esperança i responsabilitat, només falta un any perquè entre totes i tots despertem Torrent.