Hui l’Oratge ha tornat a tractar la campanya d’una manera desigual. Això sí, de matí ha lluït un bon temps i ens hem pogut passejar pel mercat de Sant Gregori amb la sempre interessant companyia del síndic de Compromís a les Corts, Enric Morera.
D’altra banda comentem com ahir vàrem conéixer la tradicional enquesta del CIS. Aquell Centro de Investigaciones Sociológicas que paguem tots però que està al servei del govern de Madrid de torn. Un electòmetre més conegut que Ferran Adrià per la seua cuina, però no precisament per les estreles Michelin. Sí, els mateixos que abans de les eleccions del 22 de maig deien que Compromís trauria un 2,7% i vàrem acabar aconseguint més del 7,5% dels vots. Aquells també que deien que Joan Ribó a València tenia l’acta de regidor més lluny que l’Everest i després vàrem traure un 9%. Sí, els mateixos.
Doncs aquesta mateixa gent han tornat a fer de les seues, però ara d’una manera molt més interessant. Si aquella vegada destriaven entre la gent que deia que votaria BLOC i la gent que votaria Compromís i a uns els posaven en “altres” i als altres els enviaven a l’estratosfera, aquesta vegada directament no han preguntat per cap. Com ho sentiu: Compromís-Q no existia.
Per això és més interessant: el 0,40% de vot directe a tot l’estat que atorga l’enquesta a Compromís (1 diputat per València) és gent que espontàniament ha dit “jo vote Compromís”. “Vosté vota A, B o C?”. “No, jo vote ‘altres'”. I, per tant, al calaix dels “otros”. Però després, a la pregunta de “quin partit li agradaria que guanyara?” han respost “Compromís”. Així, sense complexos. I eixe 0,40% significa 142.000 votants.
Normalment, després amb eixe resultat de vot directe es fa l’extrapolació i, així s’ajusten les variables -la cuina!- i, per exemple, Coalición Canaria passa de 0,2% al 0,6%. A Compromís el deixen com està. Del 0,40% de vot directe li atorguen un 0,41%. Cap problema!
Bé, ja sabem que molestem. Cap problema novament. De fet, les enquestes ens interessen com a estudi de curiositats de campanya. Per al passat 22 de maig, que ens volien fora de l’estrastofera -el CIS no fou la que menys percentatge ens atorgava, n’hi havia d’1% i escaig!-, ja sabíem perfectament que estàvem dins de les Corts, pel treball ben fet, per les sensacions que et duies parlant amb la gent, pel que et comentaven en els diversos pobles, en què la gent és més propera i sap com estan les coses.
Així que la reflexió que ens fem és, si ara ja ens donen 1 diputat… Vaja, que no ens poden amagar ni volent-ho! A més, açò no és cap dada aïllada, sinó que torna ser producte de captar l’ambient, el carrer, els 26.000 avals que vàrem aconseguir per a poder presentar-nos a les eleccions gràcies a la llei electoral que han pactat PP i PSOE i les reaccions de la gent. Estem en la partida i anem a per totes!