Diuen que si toques a ta casa sabent que no hi ha ningú vages en compte no siga que et conteste el donyet, aquell esperit que ningú veu però que la mitologia popular, de vegades, ens fa creure ben present.
A l’Ajuntament passa com déiem, sabem que eixa presència no habita la casa, però continuem intuint-la. El dia 2 de gener Maria José Catalá va deixar l’alcaldia de Torrent per a dedicar-se a qüestions “més elevades”, tals com gestionar la Conselleria d’Educació, Formació i Ocupació, i ara, per sort o per desgràcia, segons cadascú, ja no Somos Maria José Catalá, al contrari de com resava el seu eslògan electoral.
Eixa manera tan personalista d’entendre el seu mandat ens fa dubtar de si realment se n’ha anat. En la presa de possessió de la nova alcaldessa, N’Amparo Folgado, la número 7 de la llista del Partido Popular, el secretari de l’Ajuntament anuncià que per a fer-se efectiu el traspàs de poders hagueren de renunciar 5 regidors del PP davant la Junta Electoral de Zona, del número 2 al 6. A la vista de com s’ha produït la successió en l’alcaldia sembla que la confecció de les llistes del PP de Torrent no obeïa a criteris estrictament democràtics sinó a altres que caldria preguntar a la pròpia Maria José Catalá; són els mateixos criteris que ha tingut ara per a botar-se a 5 persones de la llista.
L’exalcaldessa se’n va anar i ens ha deixat la seua germana com a cap de premsa de l’Ajuntament de Torrent, un lloc de treball, excel·lentment remunerat, que representa totes les veus municipals i no unicament els interessos del Partido Popular. Res tenim en contra de la vàlua professional de la germana de l’exalcaldessa Catalá, però és un nou cas de com el PP confon les institucions, de tots i totes, amb el seu propi partit. Un 51,29% de torrentins i torrentines ni eren Maria José Catalá ni votaren la seua llista electoral. Esta majoria absoluta, que no va votar-la, es mereix que els llocs de treball institucionals, en cas de cobrir-se (nosaltres proposàrem que desapareguera i es portara des del B.I.M), s’ocupen per persones que hagen passat unes proves transparents en funció del seu mèrit i capacitat, com qualsevol ciutadà que pretén accedir, per oposició, a un lloc de treball públic.
Sobre la carta de comiat, que envià l’exalcaldessa 10 dies després que no formara part de l’Ajuntament, confirma el significat popular de la paraula donyeta, en este cas la del “Castillo de los cristales negros”.
(Article publicat al número 217 de La Opinión de Torrent corresponent a la segona quinzena de gener)