Mentres el govern estatal prepara el rescat d’Espanya, eixe que van negar per activa i passiva els seus membres més destacats, els ajuntaments fan front a la pitjor situació econòmica en la història de la democràcia, tal i com la coneguem.
El govern de Zapatero, en la seua darrera etapa, va avançar als ajuntaments uns diners que es corresponien amb una situació de creixement irreal. Eixe “excés de finançament”, que va ser atorgat en funció d’unes previsions mal fetes, no és excusa perquè certs ajuntaments continuaren gastant com si res estiguera passant en el món real, fent-se còmplices d’aquella mateixa irresponsabilitat que va tindre l’últim govern socialista en la confecció de les seues previsions econòmiques.
Ara els ajuntaments, entre ells Torrent, han de tornar a l’Estat aquell excés de finançament calculat pel govern socialista, i els comptes senzillament no eixen, perquè encara que s’han reduït partides, el govern local del PP continua utilitzant el pressupost com una mena de vot captiu, posant els interessos de partit per damunt de l’actual situació que pateixen els comptes locals. No pot entendre’s que Torrent, un municipi que ha refinançat varies vegades el seu deute, i que adeuda les entitats financeres més de 73 milions d’euros, haja pressupostat per a enguany 717.000€ en la partida anual de festes, tinga tres màxims responsables de la policia local, un Vicesecretari i un Viceinterventor, com si es tractara d’una de les gran poblacions de l’Estat.
En l’altra cara de la moneda, o siga aquells òrgans que sí que són d’obligat compliment, per part d’una Gran Ciutat, continuen sense crear-se, com és el cas de la Comissió de Queixes ciutadana, a cost zero per a les arques municipals, o del Jurat Tributari, per a la resolució de queixes economicoadministratives, que suposaria un estalvi important per a particulars o empreses, amb un cost molt reduït per a l’Ajuntament. Mentrestant en aquest impàs estival hem tingut un pressupost de festes de 275.000€, adornat per la televisió estatal amb la distracció de les olimpíades i rematat amb la decisió del govern central d’amagar el futur de la prestació dels 400 euros i de les pensions, arran de l’imminent rescat de l’Estat Espanyol. Als ciutadans se’ls vol anestesiar, amagant-los les noves mesures anti-socials perquè no siguen conscients del que vindrà a la tornada de les vacances, quan arriben no podran reaccionar, deuen pensar els actual governants.
Però després de la reforma laboral, de les retallades en serveis bàsics, com la sanitat i l’educació, i del rescat de la banca avalat pel govern del PP la ciutadania vol tindre la consciència ben desperta, ja no valen els moviments de distracció, l’anestèsia local ja no funciona perquè el “cos” social està tan llastimat que sap que una dosi major no evitarà el dolor, i el que es pitjor pot matar-lo definitivament.