Article d’opinió corresponent a la primera quinzena de febrer de 2014, publicat al diari local La Opinión de Torrent.
HOMILIES
Quan un càrrec públic aprofita la tribuna d’una institució, valent-se de la seua prerrogativa de no tindre contrarèplica, per a fer valoracions personals sobre l’activitat de representació d’un adversari polític, ha d’assumir com a mínim el límit que totes i tots tenim el dret a interessar-nos pels problemes de Torrent, i a denunciar fets o mancances sobre les que pensem no s’està actuant correctament.
Als debats del Ple de l’Ajuntament, on es tracten assumptes molts variats, apareixen visions diferents sobre un problema, totes elles són respectables, independentment de qui pensem tinga raó o no. Però si als debats públics el propi moderador vulnera aquesta línia roja, escudant-se en la prerrogativa de tancar els debats, podrà ser molt legal però no crec que siga compartida per qualsevol ciutadà que es considere demòcrata. La legislació sobre els ajuntaments dóna eixa prerrogativa, als alcaldes o alcaldesses, de tancar cadascun del punts de l’ordre del dia del Ple, una finalització dels assumptes que no té possibilitat de contrarèplica per part de la persona a la que s’adreça eixe parlament.
Com qualsevol prerrogativa ha de ser utilitzada de manera responsable i respectuosa, sense entrar en acusacions personals, i molt menys emetre judicis de valor sobre la integritat moral de l’adversari polític al que s’està al·ludint. I tot allò malauradament no passa als plens de l’Ajuntament, on des d’alcaldia s’aprofita el torn final de paraula, com dic sense possibilitat de contrarèplica, per a censurar els drets polítics de l’oposició, i això des del parer del nostre grup municipal és abusar de l’estatus de superioritat atorgat per la legislació, tal vegada no rebatible des d’eixe punt de vista, però sí des de la resta. La funció de moderar els debats pesem que no sols s’ha d’aplicar quan intervenen la resta de regidors sinó que el propi moderador ha de fer bandera de la mateixa, i això es trenca quan des de la Tribuna es provoca la indefensió moral del receptor de la crítica.
Cadascú és lliure de parlar com vullga, faltaria més, sempre que, davant una acusació personal greu, se li done a l’afectat la possibilitat de defensar-se. Com que açò no és possible, atés la prerrogativa de la que parlàvem, no sembla molt ètic, des del punt de vista democràtic, utilitzar-la, i a més fer-ho sense límit de temps, amb l’objectiu d’intentar soscavar l’imatge personal o pública de l’adversari de bancada.