TRANSPARÈNCIA OPACA
Una part creixent de la ciutadania reclama institucions més creïbles i responsables, la qual cosa comporta fer-les més transparents. Aquestes intuïcions es confirmen enquesta rere enquesta, on la majoria mostren que 8 de cada 10 entrevistats pensen que les pràctiques de corrupció són habituals i estan generalitzades i que una Llei de Transparència, en el cas estatal o una Ordenança municipal en cas local podrien ajudar a combatre aquesta manera d’apropiar-se o malbaratar els recursos comuns dels veïns i les veïnes.
En aquest moment d’especial sensibilitat ciutadana per la transparència i les bones pràctiques polítiques, el govern municipal del Partido Popular ha presentat, el 20 d’octubre de 2014, un projecte d’Ordenança Municipal de Transparència i Accés a la Informació. Es tracta d’un document que hauria de servir com a exemple de transparència en la gestió, participació ciutadana i prevenció de la corrupció per falta d’informació oberta i fidel a la ciutadania.
Bé, la presumpta bona intenció de fons de l’Ordenança comença a fer aigües en llegir l’exposició de motius del primer Tinent d’Alcalde, el senyor Gozalbo, on s’afirma que “L’Ajuntament de Torrent ha apostat decididament en els últims anys per la transparència municipal, a fi de facilitar a la ciutadania la major informació possible sobre la gestió municipal i l’execució de polítiques públiques”. Caldria que el senyor Gozalbo, i per extensió els seus companys de bancada, isqueren al carrer a preguntar la ciutadania sobre quines són les línies estratègiques del seu govern per a Torrent, probablement l’únic que s’escoltaria seria el carrisqueig dels grills. En quant la informació pròpiament dita, de la qual fan gala, caldria que explicaren a les veïnes i veïns per què falten per publicar les actes del Plens des de maig de 2014, o el Patrimoni Municipal del Sòl, o la informació detallada de les Subvencions concedides, o per què no pengen els Convenis signats durant el 2014, així com les diferents Circulars i Ordres de Departament, contractacions, llocs de becaris etc.
En quant als drets bàsics de la ciutadania encara està sense constituir-se la Comissió Especial de Queixes i Suggeriments, obligada per la normativa de Gran Ciutat, que hauria d’haver estat funcionant des del 2010. Malauradament el projecte d’Ordenança també limita l’accés a informació auxiliar com les notes, els esborranys o les comunicacions internes (fonamentals per a entendre el procés de presa de decisions i els seus resultats); i establix el silenci administratiu negatiu, el que elimina el dret a una denegació motivada.
Finalment l’Ordenança obri la possibilitat de què l’Ajuntament puga cobrar a tercers per publicar informació que és de caràcter 100% públic, sense especificar en quins casos (particulars, empreses, professionals, associacions, partits polítics o sindicats) ho farà i en quins no. Un buit legal del qual pot aprofitar-se el govern de torn per a interpretar la norma com un embut. Des de Compromís ja estem preparant una bateria d’esmenes contra el projecte.