(Article publicat al número 205 de La Opinión de Torrent, corresponent a la primera quinzena de juliol)
Des de fa uns anys creure’s la informació comptable que ens presenten s’ha convertit en un acte de fe, perquè Torrent és la “Gran Ciutat” de l’opacitat, ací costa horrors que t’ensenyen una factura, que convoquen la Comissió Especial de Comptes o que presenten en temps i forma la documentació que exigixen les lleis . Als veïns i veïnes se’ns notifica, ara en juliol, el primer venciment del pagament de l’IBI; hem de satisfer les nostres obligacions fiscals perquè l’Ajuntament i els seus gestors ens ho tornen en serveis gestionats amb transparència i eficàcia. Quan liquidem els diferents impostos i taxes locals no li demanem a l’administració que faça un acte de fe i ens ajorne els pagaments, o paguem o no paguem, perquè en qüestions de diners el contribuent no té excuses.
Els gestors locals, o siga l’Alcaldessa i els membres del seu govern, haurien de pensar sobre aquest feed-back entre ells i els seus administrats: Els ciutadans paguem i ells haurien de planificar com s’ho van a gastar (el pressupost) i una vegada gastat ensenyar-nos com ho han fet (les liquidacions). I d’allò es tracta, de rebre i de donar. Les explicacions polítiques, del que fan o deixen de fer amb els nostres diners, no poden justificar-se cada quatre anys per molta majoria absoluta que hagen assolit. Nosaltres venim demanant, des que estem a l’oposició, que facen els pressupostos i que presenten les liquidacions no únicament perquè ho diguen les lleis, creiem en els pressupostos participatius i en demanar amb tota naturalitat la informació de com van gastant-se les partides a mesura que es gestionen els diners.
El calendari de gran ciutat s’ha de posar en marxa si no volem convertir-nos en un Ajuntament de cartó-pedra, s’han de crear els districtes, els barris han d’actuar com a òrgans descentralitzats, i si pot ser amb una assemblea veïnal millor que millor, perquè són els ciutadans els que millor coneixen les necessitats i la gestió que pot millorar-se als seus barris i carrers. La democràcia no és assentar-se a esperar que l’alcalde/ssa i el seu govern facen i desfacen al seu capritx els impostos que paguem, no es pot governar per al poble però sense el poble, no estem en cap despotisme, o el que és pitjor nepotisme. Eixa línea de treball serà la prioritat del Bloc-Compromís per als propers quatre anys. Als que combregueu amb aquesta filosofia estem a la vostra disposició, tant al carrer com humilment al despatx on està el nostre grup municipal.
No vull acomiadar-me sense recordar a les víctimes de l’accident del metro, cinc anys després els familiars continuen esperant que els responsablesels donen les explicacions i la rebuda que mereixen. Des de la Casa de tots i totes, Maria i jo vos desitgem un bon estiu; als que quedeu per Torrent ací ens teniu, nosaltres no tanquem per vacances.
Ens veiem.