Vos fem arribar l’esmena a la totalitat dels Pressupostos Generals de l’Estat per a 2013 que ha presentat el nostre diputat al Congrés Joan Baldoví:
Paga la pena llegir-la, argumenta la situació a què ens porta l’austericidi anunciat que ens ha imposat la Troika comunitària. Hi ha una altra manera de fer les coses, apostant per l’educació de qualitat, els serveis socials, la innovació empresarial, les energies renovables, l’alimentació ecològica, el turisme de qualitat lligat a la indústria cultural i del patrimoni, etc.
I d’on traiem els diners que diuen que calen?
En primer lloc, no paguem un deute que no hem creat els ciutadans. No donem tots els diners als bancs posant-ho fins i tot per davant del benestar de les persones. La majoria dels bancs que ara ens fan rescatar han jugat a l’economia especulativa amb els nostres diners. El banc que haja de caure es deixa caure ordenadament, garantint els depòsits, que actue la justícia en possibles delictes de gestió frauludenta i imprudent de les entitats bancàries.
Segon, creació d’una banca púbica a través de la reestructuració de les caixes d’estalvi, però sense control polític dels consells d’administració, sinó amb tècnics de carrera de l’administració autonòmica que coneixen el seu territori. Servirien per dinamitzar les PIMES, crèdits a la innovació de les empreses, noves tecnologies netes i segures, assumint el paper que no està fent la banca privada, atrapada en la seua ruïnosa gestió.
Tercer, augmentant la progressitivat fiscal, que paguen més els qui més tenen, que continuen encara guanyant més diners amb aquesta crisi-estafa. L’1% del damunt se n’està beneficiant contra el 99% que estem a baix. Eliminant les SICAVs amb les que els grans empresaris tributen ridículament. Establir una fiscalitat mediambiental a les empreses contaminants, forçant-les a reciclar-se en projectes nets de manera que tots guanyem en salut i, al mateix temps, en competència.
Impost del 5% a les transaccions financeres (no del 0,5 o 1% que s’està parlant). S’eviten així els moviments especulatius financers que han fet que, en estar desregulats, s’hagen desviat ingents capitals de l’economia productiva a l’especulativa.
Prohibició dels moviments a curt termini en la borsa, continuem perseguint l’especulació.
Quart, lluita amb multiplicació dels mitjans existents contra el frau fiscal i l’economia submergida. Res d’amnisties fiscals, la política correcta és la contrària, premiar els empresaris que compleixen amb les seues obligacions amb la hisenda pública amb bonificacions socials i grans multes econòmiques i processos penals per als grans defraudadors.
Cinqué, llei de regulament de la dació en pagament hipotecària, paralització de forma retroactiva dels desnonaments de primeres vivendes familiars i lloguer social subvencionat per a les famílies amb baixos recursos.
Sisé, inversió pública en cursos de formació dels desocupats, convenis sectorials per a la creació de nous llocs de treball, associats a l’economia verda principalment (energies renovables, mobilitat sostenible, cotxe elèctric, reciclatge de materials, rehabilitació d’edificis…).
Seté, Economia del Bé Comú. Ajudes a la creació de PIMES amb baixa fiscalitat, bonificacions per contracte de desocupats i d’empreses cooperatives que asseguren un repartiment de sous equitatius, trencant així el model d’empresa piramidal en què els operaris especialistes i tècnics estan cobrans sous ridículs. Caldria posar límit per llei als sous dels grans directius de l’empresa privada i entitats financeres. Es tracta de fer una societat més equitativa i justa, no fomentar els diners fàcils amb l’assumpció de decisions empresarias sense responsabilitat social corporativa.
Hi ha alternativa i passen per més solidaritat, equitat social i protecció del nostre medi ambient i la nostra salut.
Les eixides de la dreta neoliberal ens porten a més pobresa, més desigaultats, a un darwinisme social del salve’s qui puga inhumà, indigne d’una civilització que es diu avançada.
No ho permitim! Hem de lluitar contra allò que no és just!
————–
Os hacemos llegar la enmienda a la totalidad de los Presupuestos Generales del Estado para 2013 que ha presentado nuestro diputado en el Congreso Joan Baldoví:
Vale la pena leersela, argumenta la situación a la que nos lleva el austericidio anunciado que nos ha impuesto la Troika comunitaria. Hay otra forma de hacer las cosas, apostando por la educación de calidad, servicios sociales, la innovación empresarial, la apuesta por las energías renovables, la alimentación ecológica, el turismo de calidad ligada a la indústria cultural y del patrimonio.
¿De dónde sacamos el dinero que dicen que falta?
Primero, no dándoselo a los bancos que han jugado a la economía especulativa con nuestro dinero. El banco que haya de quebrar se deja caer ordenadamente, garantizando los depósitos, que actúe la justicia en posibles delitos de gestión dolosa e imprudente de las entidades bancarias.
Segundo, creación de banca pública a través de la reestructuración de las cajas de ahorro, pero sin control político de los consejos de administración, sino con técnicos de carrera de la administración autonómica que conocen su territorio. Servirían para dinamizar a las pymes, créditos a la innovación de las empresas, nuevas tecnologías limpias y seguras, asumiendo el papel que no está haciendo la banca privada, atrapada en su ruinosa gestión.
Tercero, aumentando la progresividad fiscal, que paguen más los que más tienen, que siguen ganando más dinero que nunca con esta crisis/estafa. Eliminando las SICAV´s con la que los grandes empresarios tributan ridiculamente. Fiscalidad medioambiental a las empresas contaminantes, forzándolas a reciclarse en procesos limpios, así ganamos todos en salud.
Impuesto del 5% a las transacciones financieras (nada del 0,5 o 1% que se está hablando). Se evitan así los movimientos especulativos financieros que han hecho que al estar desrregulados hayan desviado ingentes capitales de la economía productiva a la especulativa.
Prohibición de movimientos a corto plazo en la bolsa, seguimos persiguiendo la especulación.
Cuarto, lucha con multiplicación de los medios existentes contra el fraude fiscal y la economía sumergida. Nada de amnistías fiscales, la política correcta es la contraria, premiar a los empresarios que cumplen con sus obligaciones con la hacienda pública con bonificaciones sociales y grandes multas económicas y procesos penales a los grandes defraudadores.
Quinto, ley de regulación de la dación en pago hipotecaria, paralización de forma retroactiva de los desahucios de primeras viviendas familiares y alquiler social subvencionado para las familias con bajos recursos.
Sexto, inversión pública en cursos de formación de los desempleados, convenios sectoriales para la creación de nuevos puestos de trabajo, asociados a la economía verde principalmente (energías renovables, movilidad sostenible, coche eléctrico, reciclaje de materiales, rehabilitación de edificios…).
Séptimo, ayudas a la creación de pymes con baja fiscalidad, bonificaciones por contrato de desempleados y de empresas cooperativas que aseguren un reparto de sueldos equitativo, rompiendo así el modelo d empresa piramidal en que los operarios especialistas y técnicos están cobrando sueldos ridículos. Se habría de pòner límite por ley a los sueldos de los grandes directivos de la empresa privada y entidades financieras. Se trata de hacer una sociedad más equitativa y justa no fomentar el dinero fácil con la asunción de decisiones empresariales sin responsabilidad social corporativa.
HAY ALTERNATIVAS Y PASAN POR MÁS SOLIDARIDAD, EQUIDAD SOCIAL Y PROTECCIÓN DE NUESTRO MEDIOAMBIENTE Y NUESTRA SALUD.
Las salidas de la derecha neoliberal nos llevan a más pobreza, más desigualdades, a un darwinismo social del sálvese quien pueda inhumano, indigno de una civilización que se dice avanzada.
¡NO LO PERMITAMOS, HEMOS DE LUCHAR CONTRA LO INJUSTO!
Charly Pineda i Ferré