Amb el permís del Ple:
Des del 2003 Torrent ha vist com s’investien 4 alcaldes. Els discursos, en cada presa de possessió, han sigut sempre d’agraïment a la dedicació personal de cadascuns dels alcaldes que han tingut la responsabilitat de governar Torrent, i ara sembla que toca fer el mateix. Ser alcalde, o alcaldessa, reporta una dedicació personal que va més enllà de la mera gestió dels recursos municipals, en este sentit vull agrair la que han tingut tots els alcaldes que han passat per esta Casa.
En la part personal li desitge a Maria José Catalá tota la sort i una bona tasca com a Consellera d’educació, ocupació i formació; i li ho desitge tant per ella com per al be de tots els valencians i valencianes, als que administrarà des de la seua nova responsabilitat.
I aprofite per a recordar-li, amb complicitat, que és note que és de Torrent i que agrane per a casa tot el que puga
Deia adés que en qüestió de discursos d’investidura sembla que l’única paraula possible siga l’agraïment, i és cert que s’ha de fer, però si volem ser objectius també hem de valorar la situació que els gestors públics deixen quan se’n van del càrrec pel que foren triats. Esta valoració, de la que parlava, s’ha de fer de manera honesta i ha de ser demostrable per a qualsevol ciutadà que la vullga contrastar.
Miren vostés, en el discurs d’investidura de Pepe Bresó, en setembre de 2004, tots els grups de l’oposició felicitaven a Jesús Ros però alhora li recordarem al nou alcalde totes aquelles infraestructures i servicis que necessitava Torrent. Estem a 2012 i totes i cadascuna d’aquelles inversions i necessitats continuen sense estar resolts: Resoldre el problema del trànsit, l’Hospital, el soterrament de les vies del metro, la necessitat de noves escoles en edificis dignes, o aquella reivindicació sobre la barrera de l’AVE, que ja no te solució, perquè al remat hem tingut la desgràcia de ser l’únic municipi de tot l’Estat al que li passa l’AVE per dos bandes del terme sense que tinga estació; i en este sentit tant el govern estatal com l’autonòmic han jugat brut amb Torrent, donant l’esquena a les reivindicacions del nostre poble.
En la part econòmica seré breu i clar: quan se n’anà Jesús Ros, l’ajuntament tenia un deute financer de 34 milions i mig d’euros. En juny de 2007, Maria José Catalá heretà 40 milions i a 1 de gener de 2012, la futura nova alcaldessa governarà amb un deute de vora 62 milions d’euros. Esperem i desitgem, que per primera vegada, quan vostè deixe l’alcaldia el deute haja minvat considerablement, amb la finalitat de no hipotecar els futur dels nostres fills i néts.
Sé que no és agradable parlar de números en un discurs d’investidura, però ser honest significa tant, desitjar tots els parabens personals als que entren i als que se’n van, com explicar la realitat als nostres ciutadans, perquè l’Ajuntament no és únicament la Casa dels polítics, és la Casa de tots els torrentins i les torrentines, i com a amos i ames de la Casa tenen tot el dret a saber-ho.
La legislatura començà amb la decisió de l’equip de govern del Partido Popular de reduir els assessors de l’oposició i també de rebaixar els salaris als regidors de l’oposició en un 10%, és una decisió que acatarem per respecte a la potestat de govern que ostenten, coneixent com estaven les arques municipals, però jo ara els demane que eixa austeritat aplicada a l’oposició també s’aplique a l’equip de govern i reduïsca els seus càrrecs, com per exemple el gabinet de premsa, que pot ser exercit des del B.I.M, que ja compta amb professionals qualificats, o plantejar-se una reducció de les despeses d’alcaldia tal i com li demanarem a l’alcalde Bresó allà per 2004, o que els regidors del govern s’apliquen eixa reducció del 10% que se li aplica a l’oposició des del començament de la present legislatura.
A la nova alcaldessa de Torrent, n’Amparo Folgado i Tonda, vull dir-li que, com a regidora i membre de l’equip de govern, és coneixedora de la situació que rep. Li pertoca exercir l’alcaldia en un període especialment dur, en un poble, el nostre, amb més de 10.000 parats i amb les arques municipals buides. Des del meu grup municipal oferim la nostra predisposició per a treballar en millorar la gestió municipal, perquè de segur n’hi han parcel·les de la gestió del dia a dia que no entenen de colors polítics. Una de les primeres qüestions que li demanarem a la nova alcaldessa és que l’Ajuntament es presente com acusació particular en defensa dels interessos dels veïns i veïnes de Torrent en el presumpte frau del sanejament de les aigües residuals, més conegut com el cas EMARSA, estimat en més de 17 milions d’euros. Perquè si és guanya als tribunals, el poble de Torrent tindrà el dret a la reversió dels diners pagats i posteriorment desapareguts o balafiats.
En estos moments tan delicats per a les administració municipal m’agradaria recordar als treballadors i treballadores d’esta Casa, i expressar-los el nostre reconeixement al seu treball i dedicació. Vos recorde les meues paraules en la primera pressa de possessió de Na Maria José Català com alcaldessa de Torrent: que estariem vigilants per a que no és produïra cap agressió als treballadors del Consistori. Per a Compromís, els regidors estem de pas i quan marxem el que queda és la Casa, i aquesta no és no és un edifici, sou vosaltres, persones amb noms i cognoms. En este sentit el nostre grup ha presentat una moció perquè s’anul·le el traspàs de la gestió de la jardineria a Nous Espais en aplicació del Decret Llei 20/2011, de mesures urgents per a la correcció del dèficit públic, que prohibix la contractació de nou personal en el conjunt de les administracions públiques per al 2012. Pensem que els jardiners poden exercir el seu treball des de l’Ajuntament, i a més respectaríem la legalitat a la que tots estem obligats.
Per acabar vull dedicar a la nostra nova Alcaldessa, Amparo, unes estrofes del gran poeta de Burjassot Vicent Andrés Estellés, que desitge tinga present mentres és mantinga amb la responsabilitat de governar Torrent:
Assumiràs la veu d’un poble
i serà la veu del teu poble
i seràs per sempre poble
i patiràs, i esperaràs,
i aniràs sempre entre la pols
et seguirà una polseguera
No diràs la teua paraula
amb voluntat d’antologia
car la diràs honestament,
iradament, sense pensar
en ninguna posterioritat
com no siga la del teu poble
Allò que val és la consciència
de no ser res sinó s’és poble.
Moltes gràcies a totes i tots els assistents per escoltar-me.