Bon dia.
Bon dia, conveïnes i conveïns de Torrent; bon dia companys del consistori i benvinguts als nous; bon dia i felicitats senyora Alcaldessa.
Voldria començar per agrair humilment el suport de les persones que ens han votat. Que quede constància en l’acta de la sessió. També els meus 2919 compromisos de no fallar-los i de portar avant tot allò que hem dit que faríem.
També vull tindre unes paraules d’agraïment a la meua família, ja que sense ells m’haguera segut totalment impossible estar prestant este servici a Torrent. Ara mateixa Núria, la meua dona, i Sento, el meu fill, en lloc d’estar acompanyant-me en estos moments tan bonicos com és l’inici d’una nova legislatura, estan treballant a la Feria del Libro de Requena. Almenys sí que està la meua filla Núria -un bes molt fort, bonica!- i les meues ties Amparín i Rosario -gràcies per estar ara i sempre!- I no vull oblidar tampoc a les meues germanes, ja que sé que Amparo també està per ací.
No vull deixar tampoc de reconèixer l’ingent treball que han fet tots estos anys el col·lectiu, simpatitzants i amics del BLOC de Torrent. Ells són els que veritablement han aconseguit que a poc a poc la veu valencianista siga una realitat al nostre consistori, al nostre poble, i que la nostra història i el nostre patrimoni no s’hagen deixat al calaix de l’oblit.
També vull fer partícip de la meua gratitud a tots els treballadors de l’ajuntament de Torrent, per la seua inestimable ajuda i el seu recolzament cada vegada que els he necessitat, i dels que sense la seua laboriositat quotidiana i silenciosa seria impossible que una gran ciutat com Torrent funcionara. I sense oblidar a la gran triada del despatx del grup municipal: Ferran, Lluïsmi i Xavier
I, com no!, donar la benvinguda a Maria, la meua flamant i nova companya d’escó, la nova regidora del grup Compromís: BLOC-Verds-Plataforma per l’Hospital. Maria, anem a treballar de valent; però ja voràs quin treball més agraït!
Ja que sóc conscient del treball que ens espera, torne a reiterar l’agraïment per la confiança que els torrentins han dipositat en mi, i coneixedor dels sacrificis que haurem de fer davant la situació de crisi social i econòmica que vivim.
Done gràcies també a les persones que han dedicat part de la seua vida al treball de regidors o regidores i alcaldes, i ho han fet des de la honestedat i la voluntat de servir al seu poble i a les persones. Jo n’he estat beneficiari i vull donar gràcies: que vos vaja bé, amics!
Ací s’ha governat durant la prosperitat. I s’han fet grans coses. Però d’aquella prosperitat ens han quedat deutes que ara fan que no es puga ajudar als parats, als necessitats, al que estan patint la crisi de veritat. Per tant, haurem de fer una reflexió compartida sobre allò que hem fet malament per a no repetir-ho.
És ben sabut que estem enmig d’una crisi. La nostra economia s’ha afeblit enormement, com a conseqüència de la cobdícia i la irresponsabilitat d’alguns, però també per la nostra incapacitat col·lectiva de prendre decisions difícils i preparar-nos per a una nova era. Les famílies han perdut les seues cases; s’han eliminat llocs de treball, s’han tancat empreses…
La nostra sanitat és molt precària i posada en dubte pels economistes, els mateixos que ens han portat a la crisi; les nostres escoles tenen massa problemes i la societat cada dia demana nous serveis.
Però esta crisi no han de servir d’excusa per a no fer l’Hospital, que tots desitgem, ni el Col·legi número 10 i la resta que fan falta així com les escoletes infantils.
Estos són indicadors d’una crisi, subjectes a dades i estadístiques.
Menys fàcil de mesurar però no menys profunda és la destrucció de la confiança.
Els problemes que ens esperen són reals. Són greus i són nombrosos. No serà fàcil resoldre’ls, ni podrà fer-se en poc temps.
Totes i tots els que estem ací tenim el propòsit comú d’ajudar a la gent que patix. Com a mínim això espere i propose.
Ací venim a treballar per les persones, no per a una secta o una religió. Tenim ideologia: som progressistes, valencianistes i ecologistes. Però posarem el nostre pensament al servici de les persones, no les persones al servici dels interessos partidistes o personals.
Perquè tots som iguals, tots som lliures, i tots mereixem una oportunitat per trobar tota la felicitat que ens siga possible.
El camí que ens ha portat ací, al meu grup, no ha estat fàcil.
Però no ha sigut mai un camí per a covards, per als quals prefereixen l’oci al treball, o no busquen més que els plaers de la riquesa i la fama.
Este és el viatge que hui continuem, el viatge a Ítaca.
Les nostres ments no són menys imaginatives ni menys necessàries que la setmana passada, el mes passat, ni l’any passat. La nostra capacitat no ha disminuït. Per això, escoltarem a la gent de les places i dels carrers i als que estan fora com ho estiguérem nosaltres, per dir-los que som els de sempre.
Els nostres reptes poden ser nous. Els instruments amb els quals els afrontem poden ser nous. Però els valors dels quals depèn el nostre èxit -l’esforç i l’honradesa, el valor i el joc net, la tolerància- són vells. Són coses reals.
Han sigut el callat motor del progrés al llarg de la història. Per açò, la societat necessita tornar a estes veritats. El que se’ns exigeix ara és una nova era de responsabilitat, un reconeixement, que tenim obligacions amb nosaltres mateixos, el nostre país i el món; unes obligacions que no acceptem obligats sinó que assumim a gust, amb la ferma convicció que no existeix res tan satisfactori com el lliurament total a una tasca difícil.
Vos desitge una bona legislatura als companys de corporació i vos cride a treballar des del consens per fer un poble més just, més solidari i amb més futur que mai. Des de hui mateix llance la proposta de fer un gran consens entre tots els grups municipals per poder començar a eixir d’esta gran crisi, si no ho fem entre tots, colze a colze, serà impossible fer-ho.
He estat 8 anys a l’ajuntament i he conegut com governen els socialistes i ara el PP. I he arribat a una conclusió: les coses es poden fer millor.
Les coses es poden fer diferents segons la ideologia o el pensament, fins i tot la manera de ser de les persones. Però jo demane que les coses es facen millor.
Els polítics locals som els responsables públics que més a prop té la ciutadania i, per tant, som els primers que hem de donar exemple d’honestedat, integritat, responsabilitat i compromís.
El nostre objectiu ha de ser l’austeritat, la transparència, l’eficiència, la proximitat als problemes de les persones i la competitivitat.
Des de l’ajuntament ens hem de comprometre a treballar per aprofundir les potencialitats del nostre poble, que en són moltes. Que es com es donen les condicions bàsiques per a l’obtenció de qualitat de vida i la generació de prosperitat.
Per això demanem l’Hospital des de fa tants anys, demanem escoles, perquè no s’ha fet la número 10, quan des de l’ajuntament hem fet tot el que calia i ens han demanat? Demanem el soterrament de les vies, demanem un tracte correcte per a Torrent per part de la Generalitat.
Per construir una ciutat com la nostra, a nivell econòmic i social, cal que es garantisca que tota la gent puga créixer i portar avant les seues potencialitats.
Tot el món, visca al barri de Torrent que visca, ha de tindre les mateixes oportunitats de progressar individual i col·lectivament. Tots els sectors del nostre poble són importants i tots poden oferir solucions davant la crisi.
Cada dia la nostra prioritat és la lluita contra la crisi econòmica. Creiem en la iniciativa personal, en el treball, en la cultura de l’esforç, en els valors que han permès a Torrent viure una història d’èxit i de creixement.
Volem garantir el dret al treball de totes les persones. No tenim una obsessió més important.
Forme part d’un grup de persones dels quals em sent orgullós, i del que sé que entre tots podrem aconseguir la millora de la qualitat de vida dels nostres veïns.
Estem al servici de la ciutadania, de cada persona i de cada família.
Moltes gràcies.