(Per a descarregar-vos el discurs de Maria Herrada en PDF feu clic ací)
Este acte té una raó molt senzilla, molt bàsica i molt humana d’explicar. Tenim moltes, moltíssimes, ganes d’expressar-vos la nostra gratitud. Des del grup polític que represente, BLOC-Verds-Hospital: Compromís per Torrent, ens trobem que tenim tanta alegria per a compartir amb vosaltres com gran és la responsabilitat que ens heu atorgat.
Perquè tenim 2919 compromisos. Tenim 2919 compromisos per a què la gent que ens heu votat, d’ací quatre anys, vos en sentiu tan orgullosos d’haver-ho fet que vulgueu repetir l’experiència i, per què no?, fins i tot ampliar-la. És la nostra obligació envers tots vosaltres. I és un deure i una obligació que assumim amb immensa alegria i iŀlusió.
Per això vos volem donar les gràcies per l’exigència de correspondre-vos que ens demaneu. Eixos vora tres mil vots són el mandat de les urnes per a representar i per a donar solucions a tot el poble de Torrent, sense distincions, sense discriminacions, buscant el bé comú.
L’electorat ens ha donat un missatge molt clar. Fer oposició és una responsabilitat molt gran. Ens vàrem presentar davant de vosaltres a les eleccions amb un programa, amb unes idees, amb una concepció de la ciutat que volem. Diré també que, tots estos punts, naixen del fruit de les vostres inestimables aportacions, perquè nosaltres creiem en la política per a servir i no per a servir-nos. Sense vosaltres, senzillament, no hauria estat possible.
I és el nostre compromís amb vosaltres defensar este pacte. És una etapa de quatre anys en el nostre camí a Ítaca.
Només volem, però, fer una advertència; perquè, tal com es diu, qui avisa no és traïdor. La legislatura passada, amb un regidor, vàrem ser el grup municipal més actiu. Amb diferència. En la que ara encetem i encarem, en som el doble: Sento i jo. Ací queda dit: que es vagen preparant!
Així mateix, l’electorat ens exigix que vetlem perquè Torrent siga un poble més habitable, més sostenible, més valencià. Que Torrent siga un poble de progrés. Ens exigix que vetlem perquè la pluralitat que és inherent al nostre poble siga defensada, perquè continuem fent com “l’home bo” del trinquet: proposar la partida, assenyalar quan és falta, aplaudir quan és bona.
I, per això, perquè la nostra responsabilitat com el nostre compromís és molt gran, volem agrair especialment a tota la gent que realment l’ha feta possible implicant-se en el projecte, en la campanya, que ha ens ha trobat amb els seus ideals, que també són els nostres. Tota aquella gent amb qui, més enllà de militar activament en la nostra formació política, hem pogut coŀlaborar en un projecte comú. La nostra gratitud és immensa perquè, més enllà de la faena efectiva, que ha sigut gegantina, ens ha iŀluminat el camí en el qual créiem, el que volíem recórrer i que és el vostre i és el nostre. És una força que ens ha omplit tant que és molt difícil de descriure. Només podem donar-vos que les gràcies de tot cor i esperar que vulgueu continuar amb nosaltres.
Així mateix, també volem agrair la tasca dels militants, molts dels quals ja porten més anys de lluita pels ideals que anys tenen alguns companys que estan ací. Hem estat un coŀlectiu de gent amb més compromís que mai, amb més companyonia que mai, amb més iŀlusió que mai i amb més germanor que mai, tal com estem ací esta nit. Sou un exemple de constància. Un valor a admirar.
I volem exemplificar esta cabuderia tan nostra de defendre els nostres ideals, este agraïment tan immens que sentim, en una figura que personifica estos ideals de compromís, de treball, de dignitat, de servei al país: Al Tall.
Vicent Torrent i Manolo Miralles, no tenim paraules per a expressar tot el deute que tenim amb vosaltres. Ens vàreu ensenyar a estimar les cançons de la nostra terra. Ens vàreu ensenyar a recuperar una memòria d’un país nostre que ens havien amagat. Ens vàreu descobrir, entre moltes altres coses, què déiem en realitat quan popularment afirmàvem allò de “Quan el mal ve d’Almansa a tots alcança”. Heu estat un símbol de tenacitat en les idees, de lluita per un ideal. Molts dels que estem ací hem crescut amb les vostres cançons, les quals, permeteu-me la gosadia, diria que ja són nostres. Ens heu mostrat la tendresa, ens heu mostrat la joia i la felicitat, ens heu mostrat l’alegria de viure este país, ens heu mostrat també la indignació que massa vegades comporta i heu honorat la memòria de gent com Miquel Grau, al qual el govern del PP es va negar, en un acte indigne, d’atorgar-li la medalla de la Generalitat. Quina vergonya!
I heu arribat ací i ens heu donat encara més espenta perquè si hi ha res que mai no perdreu serà l’esperit crític i ens heu acomboiat encara més amb el Romanç contra Camps que heu cantat. Amb humor àcid, amb crítica corrosiva, amb denúncia, amb iŀlusió per despertar. Els ingredients que necessita el nostre país per a posar-se en marxa.
I, compte!, que el país s’ha posat en marxa, no en dubteu! Perquè hi ha una cosa que aquesta nit, tots els que ens trobem plegats, demostrem a bastament. I és que tenim història, venim d’unes arrels molt fondes i molt robustes, tenim present i tenim futur.
I, en aquest sentit, vull fer una menció especial i un agraïment especial a l’artista Vicent Ortí, veí nostre, i que ha donat un gravat per a la nostra campanya, fet que, de tanta iŀlusió que ens fa, ens supera per a poder expressar-la, sincerament. Un goig indescriptible.
El lema és ben explícit: Espiral de creixement. Una espiral creix a poc a poc, solidificant la base, lentament, pausadament, en un camí encerclat, constant, però, així mateix, amb un objectiu. I, a mesura que l’espiral es va fent més gran, les seues bases són més fortes, indestructibles. I eixa obra és, al remat, el que definix a la gent que estem ací, el que definix el nostre compromís.
Perquè ací hem estat, ací estem i ací estarem! Perquè el nostre compromís és innegociable i irrenunciable, perquè naix del nostre cor, de la nostra estima pel nostre poble, per tots vosaltres.
Moltes i moltes gràcies!