Pel seu interés, vos enllacem dos reportatges apareguts el 29 de febrer a prestigiosos mitjans de comunicació europeus. Tots dos parlen de les conseqüències de les retallades al País Valencià.
El primer és un vídeo de la cadena britància BBC. El titular ho deixa tot claríssim d’entrada: “Les retallades a Espanya deixen les escoles valencianes sense un duro”. L’altre és un article a la segona pàgina de Le Monde.
La gent del PP que manté contra tota evidència l’absurd que “no n’hi ha retallades” faria molt de bé de llegir aquestes notícies. En l’època d’internet ja no cal anar molt lluny per a conéixer la realitat.
– Ací podeu trobar en PDF la notícia original a Le Monde
I, a continuació, per la seua importància, vos n’oferim una traducció:
Reportatge: La regió de València viu al ritme de les retallades de pressupost i de les manifestacions. La situació en l’educació escalfa els ànims.
A Espanya, la “Primavera valenciana” s’anuncia calorosa
Centenars de milers de persones s’han expressat moltes vegades en contra de les retallades en els serveis públics.
Les mobilitzacions contra les retallades en els pressupostos socials es multipliquen a la regió de València, Espanya. En un mes, els sindicats han convocat quatre grans manifestations. La darrera, diumenge febrer 26, s’estima que va reunir més de 350.000 participants.
Aquestes mobilitzacions ultrapassen llargament l’àmbit sindical. Són diàries, espontànies, dutes a terme davant dels col·legis, les autoritats educatives, els hospitals. Dimecres 29 de febrer es preveu que hi haja una vaga d’estudiants i una gran manifestació.
València, però, no era coneguda fins ara pel seu activisme. Semblava una ciutat dòcil. No obstant això, des del 20 de febrer, està bullint. La brutal repressió d’una manifestació de desenes d’alumnes ha encés l’espurna. Les retallades pressupostàries, la desocupació del 25,4%, els casos de corrupció, malbaratament de diners a la regió dels edificis faraònics o esdeveniments esportius han fet la resta.
Durant diverses setmanes, la premsa es va fer ressò de la situació en algunes escoles, la manca de calefacció a les aules, els pares obligats a netejar un col·legi, la falta de diners per a fotocòpies…
Per pagar les despeses de funcionament, els col·legis reben normalment cada quatre mesos dels fons del govern regional. Però aquest es veu obstaculitzat per un deute que representa el 20% del PIB regional, el més alt d’Espanya, i 3 milions d’euros en pagaments endarrerits a proveïdors. “Mai no hem experimentat una situació de retards sistemàtics i extensos com aquests, diu el president de l’Associació de Directors de Col·legi, Vicent Baggetto i Torres. Alguns col·legis han rebut avisos de talls d’energia”.
En aquest context, una imatge dels estudiants embolicats en mantes durant la classe va ser un detonador. En protesta, els estudiants de l’escola secundària Lluís Vives, al centre de València, va decidir bloquejar cada dia durant deu minuts una de les principals artèries de la ciutat. “Només volíem protestar contra les retallades, diu Nerea López, 17 anys. Som gairebé 40 per classe, molts professors estan absents. Però en lloc de garantir un servei mínim a l’Educació i la Salut, el govern regional prefereix invertir en un circuit de Fórmula 1”.
Al cinquè dia, dilluns 20 de febrer, la policia carregà, amb colps de porres que deixaren als estudiants de secundària en llàgrimes. Conclusió: 25 arrestats i 13 ferits. Els periodistes donen testimoni de la violència de la repressió. Imatges que circulen a Internet, on ràpidament l’esdeveniment pren el nom de “Primavera valenciana”. L’endemà, milers de pares ixen als carrers. I els dies següents, les mobilitzacions continuen.
Una setmana després, l’episodi segueix sacsejant València. “La tensió social és molt alta, diu el secretari general de la Unió General de Treballadors (UGT), Conrado Hernández. Les retallades són vistes com una agressió contra el model de l’estat del benestar i els nostres fills en són les primeres víctimes”.
Al gener, el Govern regional ha anunciat un nou pla d’austeritat per estalviar mil milions d’euros. Els funcionaris han perdut la meitat dels complements salarials pagats normalment per la regió. “Els sous dels metges s’han reduït en gairebé 600 euros, els de les infermeres i els mestres de fins a 300 euros”, resumeix el sindicalista.
Cal afegir a això l’augment dels impostos sobre la renda anunciades per Madrid. Per no parlar de les retallades salarials que van ser imposades pel govern anterior, socialista. “Ja havíem perdut un 8% del salari mitjà el 2010, recorda M.Baggetto. Tot el pes de la crisi recau sobre la base dels funcionaris”.
En les escoles, l’ambient seguia sent tens per a la reentrada escolar, els mestres tindran un augment en el nombre d’hores de classe, el que conduirà a noves reduccions de fet en el nombre de llocs temporals, que ja es va reduir en 3.000 llocs en 2010.
“Exigim un sacrifici als funcionaris”, reconeix el vicepresident de la regió, José Ciscar, qui suggereix que la major part de les mesures d’austeritat encara no han arribat. El Govern regional té la intenció d’estalviar 430 milions d’euros “racionalitzant el sector de la salut” i donarà a conèixer un nou pla d’encara “mil milions d’euros més” per complir amb l’objectiu de dèficit de l’1,3% del PIB regional que va superar amb escreix el 2011. A nivell nacional, el dèficit el 2011 va caure al 8,5% del PIB en lloc del 6% previst, cosa que va provocar noves advertències de Brussel·les el dimarts.
A les mesures regionals se sumen, a més, les del govern central. La reforma del mercat laboral, anunciada a finals de gener, inquieta sobretot els sindicats, perquè obri el camí per als acomiadaments més fàcils i barats i la disminució generalitzada dels salaris. “La societat valenciana no està disposada a negociar l’estat de benestar”, ha advertit el secretari general de la UGT, que no descarta una convocatòria propera d’una vaga general a València i a tot Espanya.
Els joves continuen amb les mobilitzacions amb un profund malestar en el fons. “Només volem que unes bones condicions d’aprenentatge. Encara que no sabem què estudiar ja que no hi ha feina diu Nerea abans de concloure desil·lusionada, no tenim futur ací”.