Un dels principis universals, dels quals la política no està exclòs, és el d’acció-reacció, o causa-efecte, però tot comença amb una decisió. De la mateixa manera, ser conservador o progressista, en els seus diferents graus, naix de la manera de voler el funcionament i l’evolució de la societat en la qual vivim.

Fem aquesta prèvia perquè els noms dels partits, les etiquetes, no són les que ubiquen a uns i altres en segons quins llocs. Parlant de Torrent, des del col·lectiu de Compromís vàrem pendre una elecció democràtica, no entrar al govern del PSOE i donar l’alcaldia al seu candidat Jesús Ros a canvi de signar davant notari un protocol de 14 punts de gestió al llarg d’aquesta legislatura. Accions amb les que volíem impulsar un canvi real a la nostra ciutat, però per a ser garants del seu compliment havíem d’estar a l’oposició, fiscalitzant-los i verificant-los.

Han passat ja 18 mesos des de les eleccions, amb un any de pressupost enterament fet pel PSOE de Torrent, i ara, a finals del 2016, serà el moment de verificar el seu compliment, fet que coincidirà amb la presentació del proper pressupost per al 2017.

De les esmenes presentades per Compromís no tenim cap informe que ens il·lustre sobre el grau de compliment de les mateixes, a més a més, i al 40% de la legislatura, queden molts punts per encetar, tant en transparència (comissió de queixes ciutadana, districtes, jurat tributari), auditoria comptable, pla de lloguer social, escoletes infantils, anell ciclista, centre municipal recollida animals, abaixada rebut d’aigua i control dels pous, xarxa pisos d’acollida per a dones maltractades, remunicipalització de l’Auditori, etcètera.

Un cas especial és el futur Pla General d’Ordenació Urbana de Torrent, on les notícies que ens han arribat des de Nous Espais entren en col·lisió directa amb el protocol d’investidura al que al·ludíem; de fet, el primer informe lliurat per l’empresa encarregada parla d’una ciutat de 100.000 habitants per als propers 20 anys, sense que estiga recolzat per cap estudi de sostenibilitat ambiental i de serveis, i on l’horta de Torrent estaria novament amenaçada per la rajola. Un model, per tant, involucionista com fracassat, pa per a hui i fam canina per a demà, tal com la bombolla immobiliària ens ha estampat.

S’han creat moltes comissions, requisits previs per a posar en marxa les polítiques, però sense cap resolució de calat fins al moment. El nostre vot sobre els futurs pressupostos municipals dependrà de tots aquestos factors, sabent que les accions preses han sigut poques, i desconeixent, a falta d’informes en molts casos, l’efecte que han tingut sobre el benestar de les veïnes i veïns de Torrent.

Les etiquetes polítiques ja no valen, com déiem al principi: Acció-Reacció, Causa-Efecte i Elecció.

(Article publicat en La Opinión de Torrent)