Les diferents reformes laborals, proposades tant pel PSOE com el Partido Popular, han produït una minva en els drets dels treballadors, mentrestant hem pogut observar com els seus deures s’han mantingut inalterables. Amb tot això la reforma, que ara vol aprovar el govern del PP, suposa un canvi tan substancial en les relacions laborals que, més que una reforma és tracta d’una contrareforma, que deixarà els drets dels assalariats al nivell de l’època predemocràtica.
Si aquesta reforma laboral es convalida definitivament per les Corts Generals, tal i com és la intenció del Partido Popular, ja no serà l’empresari qui haja de justificar la procedència o no dels acomiadaments, tots seran d’entrada procedents, i si l’empleat no està d’acord s’haurà de buscar un advocat i un procurador per a defensar els drets que abans de la reforma estaven protegits per les lleis. També, les empreses de menys de 50 treballadors, o siga el 98% de les empreses, podran contractar els empleats amb un període de prova d’un any durant el qual es pot acomiadar al personal sense indemnització alguna. Els “EROs” podran ser acordats pels empresaris sense arribar a un acord amb el seu personal i sense que necessiten aprovació per part de l’Administració competent.
Les empreses podran reduir els salaris en funció de la competitivitat i la productivitat sense que necessiten acord amb el seu personal. Tampoc necessitaran cap acord amb els empleats en la modificació de la jornada laboral, l’horari, les tandes de treball, les funcions i la mobilitat geogràfica.
Amb aquesta reforma, els drets laborals actuals se semblaran més als dels treballadors de la Xina que als de l’Europa avançada. Mentrestant pel port de València entren sense control milers i milers de contenidors procedents de països que exploten xiquets i xiquetes en les seues fàbriques, si eixe és el model amb el que volem competir i imitar estarem tornant a les no-condicions laborals de finals del segle XIX durant la revolució industrial, una contrareforma en tota regla.