Una de les obligacions de l’oposició és la de controlar l’acció del govern, en el cas de Compromís per Torrent, 2919 veïns i veïnes ens atorgaren aquesta responsabilitat allà per maig del 2011. Al contrari del que se sol pensar, el mes d’agost no és un període tranquil. Al revisar l’acció del govern al llarg d’aquest tòrrid mes, ens hem trobat amb alguna coseta, be, més be cosota allò suficientment importants com per a relatar-la.
Mitjançant el Decret d’Alcaldia número 2133/2012, la nostra alcaldessa decretà aprovar uns interessos de demora, sol·licitats per la mercantil Fomento C.C, i quantificats per un import total de 774.513,76€, corresponents des del període comprés en la petició de l’empresa del dia 20/maig/2012 fins als pagaments efectuats abans del 15/març/2012, interessos no inclosos, per tant, en el mecanisme de pagament a proveïdors del RD 4/2012 i RD 7/2012. Per refrescar la memòria, en aquestos dos Decrets Llei s’instava, als ajuntaments que així ho estimaren, que saldaren els seus deutes amb els proveïdors. Aquest mecanisme de finançament-pagament suposà que Torrent va demanar 12.800.000€ per a pagar factures pendents, incrementant el total del deute amb els bancs a 75 milions d’euros.
Be, dit tot allò, aquestos 774.513,76€ no estaven inclosos en aquell deute finançat, ara l’alcaldessa de Torrent els ha reconegut oficialment i per tant el nostre municipi els haurà de pagar religiosament.
Sé que parlar de números a la tornada de l’estiu pot ser una miqueta pesat, però els deutes estan ahí, i se n’ha de parlar d’ells perquè afecten al present i al futur de serveis bàsics que presta l’Ajuntament; que com hem repetit en moltes ocasions són la primera línea de defensa dels ciutadans davant la crítica situació social derivada de la crisi i del rescat bancari demanat pel govern de Mariano Rajoy.
Tornant la vista arrere, allò no era el que ens havia anunciat l’equip de govern del PP de Torrent, ens contaren que després del préstec de pagament a proveïdors tot quedava a zero, ens digueren que “se havia hecho borrón y cuenta nueva”, i ara després de 4 mesos escassos tornen a aparéixer vora 129 milions de les antigues pessetes en concepte d’uns diners que haurien d’haver estat pagats si la gestió haguera sigut responsable i austera, precisament allò del que sempre presumeix el PP, però ja ho diu la dita “Digues-me de què presumeixes i et diré de què manques”.