10. TRÀMIT EXTRAORDINARI
10.01.- COMISSIÓ INFORMATIVA DE GRANS PROJECTES, URBANISME, VIVENDA, INFRAESTRUCTURES, MEDI AMBIENT, DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC I SOCIAL, OCUPACIÓ, TRANSPORT, MOBILITAT I PARTICIPACIÓ.
10.01.01. CONVENI DE CESSIÓ DE L’EXPLOTACIÓ DELS ECOPARCS DE TORRENT A L’EMTRE: APROVACIÓ.
El nostre grup municipal votarà en contra d’este punt de la cessió pels següents motius que ara explicaré.
1) En primer lloc, i atés que els efectes jurídics de la cessió dels ecoparcs es retrotrauran al 15 de maig de 2012, el grup municipal que represente, no ha disposat en la documentació de l’expedient de cap informe jurídic que permeta asseverar al 100% que el conveni que hui se’ns presenta puga tindre efectes legals des de la data de la cessió provisional d’eixe 15 de maig de l’any passat que comentava.
Es tracta d’un conveni signat entre dues institucions públiques, l’EMTRE i l’Ajuntament de Torrent i el principi de no retroactivitat de les normes jurídiques podria ser vulnerat, i repetisc el PODRIA perquè com no existix cap informe jurídic emés ni per l’EMTRE ni pels tècnics de l’Ajuntament de Torrent que faça menció explicita als efectes retroactius del conveni que hui se’ns presenta, els dos regidors de Compromís no estem en disposició de posar la ma en el foc sobre si és legal o no.
2) Entrant en el primer dels temes econòmics que vull tractar, relatiu al pagament a la mercantil Fomento de Construcciones S.A de la quantitat de 23.544’03 euros en concepte de les quotes pendents de l’amortització de la maquinària, des de Compromís hem de dir que nosaltres advertírem a principis de 2011 (faig menció explícita de la data perquè en aquell moment molts dels actuals regidors del PP i del PSOE no formaven part del Ple de la Corporació i és fàcil que no sàpien sobre este tema),
bé com deia, a principis de 2011 el nostre grup municipal es va adreçar a l’Alcaldessa de Torrent, Maria José Catalá per a preguntar-li de qui era la responsabilitat del retard de 42 mesos en la posada en marxa de l’ecoparc del Toll i l’Alberca. És important recordar este particular, perquè en el contracte de la neteja signat per 18 anys entre el alcalde socialista Bresó i Fomento de Construcciones (7 mesos abans de les eleccions del 2007) s’establia una penalització de 12.000 euros diaris per cada dia de retard en la posada en marxa dels ecoparcs.
En eixe moment Maria José Catalá no va respondre a les preguntes del nostre grup, preguntes que a dia de hui continuen sense contestar-se i de les quals tornem a preguntar qui ha sigut el responsable de què un dels ecoparcs tardara 42 mesos en posar-se en marxa. Recorde que al llarg d’eixos 42 mesos la funció que li va donar Fomento de Construcciones a les instal·lacions de l’Ecoparc del Toll va ser el de magatzem particular de la pròpia empresa. Allí Fomento va utilitzar unes instal·lacions públiques, reservades per al reciclatge dels ciutadans de Torrent, per a guardar la seua pròpia maquinària, vehicles, i altres efectes que estaven amuntonats dins de la parcel·la.
Bé, tornant a la penalització, i posant els cas de què la mercantil Fomento va ser la causant del retard, fent compte redó, si multipliquem 42 mesos per 12.000 euros diaris de penalització, ens dona una quantitat que sobrepassa els 15 milions d’euros d’inmdemnització que la mercantil Fomento de Construcciones hauria d’haver pagat a l’Ajuntament pels 42 mesos que va tardar en posar en marxa de l’ecoparc del Toll.
No obstant i, independentment del retard i els seus responsables, una cosa és ben certa, que feia la mercantil Fomento de Construcciones aguardant el seu immobilitzat particular en unes instal·laciones públiques propietat de l’Ajuntament?
Tornant al moment procesal actual, no em sembla de rebut que després de tot el que acabe d’explicar l’empresa Fomento de Construcciones reclame 23.544’03 euros a l’Ajuntament de Torrent, perquè mentres no es faça un informe que depure responsabilitats, sobre el retard dels 42 mesos als que al·ludia, i es quantifique el fet de què la mercantil va aprofitar-se d’unes instal·lacions per al seu ús particular, no s’haurien de pagar estes quantitats.
3) La segona de les qüestions econòmiques que volia posar en rellevància és el tema de l’impacte TRIBUTARI de la cessió dels ecoparcs a l’Entitat Metropolitana de Tractaments de Residus.
És cert que després d’aprovar este conveni, les despeses derivades de la gestió dels Ecoparcs seran per compte de l’EMTRE, per tant reitere que hi haurà un estalvi per a les arques municipals.
Sobre este estalvi no hauria estat de més que l’equip de govern l’haguera quantificat en la documentació de l’expedient, dic això perquè dir alegrement en una nota de premsa que són 600.000 euros sense aportar cap documentació és una prova del nivell informatiu a qual este govern sotmet als veïns i veïnes de Torrent.
No obstant l’estalvi, el nostre grup municipal no té a hores d’ara cap seguretat jurídica que este cost que assumirà l’EMTRE no s’acabe traslladant en un futur pròxim als ciutadans de Torrent mitjançant l’increment de la Taxa Tamer que ja paguen en la factura de l’aigua i que està gestionada per la mateixa Entitat Metropolitana. El conveni que hui se’ns presenta no prohibix explicitament a l’EMTRE apujar les tarifes de la Tamer com a conseqüència d’assumir la gestió dels ecoparcs de Torrent, tot el contrari deixa la porta oberta perquè açò s’acabe produint perquè és el mateix EMTRE qui aprova les tarifes de la Taxa.
Revisem per tant el concepte de Taxa, que és una Taxa i a qui se li cobra:
– Les taxes són contribucions econòmiques que fan els usuaris d’un servei prestat per una administració pública, en este cas la prestarà l’EMTRE a partir de la cessió definitiva del Ecoparcs de Torrent.
– El Tribunal Constitucional, en sentència C-465 de 1993, va exposar el següent sobre les taxes: “El fin que persigue la tasa es la financiación del servicio público que se presta”.
Ergo, si el cost de la gestió dels ecoparcs de Torrent se sufragava per l’Ajuntament de Torrent i ara el va sufragar l’EMTRE, el qual cobra una Taxa als ciutadans per tots els serveis que presta en l’àrea metropolitana, és normal pensar que quan tornen a calcular les tarifes de la Tamer sumen dins de la mateixa el cost de la gestió dels ecoparcs que han assumit.
En resumides comptes amb este conveni el que pot passar i de segur passarà és que l’Ajuntament de Torrent li traslladarà el cost dels ecoparcs a l’EMTRE i este a la vegada li traslladarà el cost als ciutadans de l’àrea metropolitana, per tant l’Ajuntament s’espolsa les puses i li les traslladarà als seus veïns i veïnes.
Per tant l’estalvi que vostés han publicitat en eixa nota de premsa, i que han quantificat no se sap molt bé com en 600.000 euros, pràcticament amb tota seguretat el pagaran els ciutadans de la seua butxaca en els futurs rebuts d’aigua, dels quals l’EMTRE suca mitjançant l’apartat referit a la Taxa Tamer.
Finalment vull expressar que està molt bé i és molt lloable que l’Ajuntament de Torrent vullga estalviar-se diners, però no que ho faça a costa dels ciutadans als que administra, perquè els recorde que per llei les Taxes han de cobrir els serveis públics que presten, si els serveis s’incrementen, com és el cas que ens ocupa, l’Entitat Pública que gestiona eixos serveis incrementarà la Taxa, i a més ho farà perquè si com a conseqüència de no cobrar-la tinguera pèrdues es derivarien responsabilitats patrimonials per no haver acomplit amb la legislació en matèria d’Hisenda Pública.
Moltes gràcies, el nostre vot serà en contra.