Entrevista de La Opinión de Torrent a Pau Alabajos, en qualitat de membre del Consell de Cultura de Torrent a proposta de Compromís.
Pau Alabajos té 29 anys, és músic de professió. Va nàixer a Torrent localitat en la que resideix. Els temps lliure que el deixa la música el dedica a llegir, anar al cinema i practicar esport. Simpatitzant de Compromís és membre del Consell Municipal de Cultura. L’interessa la política des de ben jovenet per què com ens comenta la seua labor cultural sempre ha anat lligada a la política des d’un àmbit cívic.
Forma part del Consell Municipal de cultura a proposta de Compromís…
Forme part del Consell de Cultura de Torrent a proposta del grup municipal de Coalició Compromís. Em van oferir la possibilitat de representar-los en un òrgan que “en teoria” té funcions d’assessorament i anàlisi de la vida cultural i artística de Torrent. En la pràctica, este organisme és només una rentada de cara institucional, una cortina de fum que desvia l’atenció sobre la privatització de l’Auditori de Torrent, sobre les responsabilitats polítiques que es deriven de cedir la programació cultural per excel·lència del nostre municipi a mans privades. A més a més, l’opacitat informativa dins del Consell és flagrant: vaig demanar al President les xifres del pressupost de festes d’enguany per poder analitzar-les i me les va negar: Modesto Muñoz em va dir literalment que “les festes no són cultura”, increïble! Però si fins i tot la mateixa regidora de Festes, Ana Penella, és la vice-presidenta del Consell de Cultura!
Compromís va criticar el pressupost destinat a les festes patronals…
El Partit Popular utilitza les festes de manera electoralista des que van guanyar les eleccions de 2007. La quantitat total que el PP de Torrent es gastarà enguany en l’apartat de festes és de 717.945 euros, podeu consultar els pressupostos… És una xifra aberrant! Només durant la segona quinzena de juliol es gastaran 275.000 euros en grans espectacles, artistes televisius i sarauets diversos. Amb les dificultats econòmiques que està travessant la població torrentina, amb una de les taxes d’atur més altes de tota la comarca, amb famílies senceres depenent dels subsidis, no em sembla gens ètic gastar-se eixa animalada de diners públics en una partida supèrflua, com és el cas de les festes patronals! Ara mateix cal prioritzar les qüestions bàsiques, les qüestions de màxima necessitat!
Un any més des de Compromís i el col·lectiu Safranar s’ha criticat que l’Ajuntament no destine diners pel festival de cantautors…
Durant les festes de l’any passat es gastaren més de 100.000 euros només en la contractació d’un concert de Raphael. El Col·lectiu Safranar demanava aproximadament cent vegades menys diners per pagar tres actuacions de cantautors valencians. Per programar artistes que es parteixen la cara quotidianament per defensar la nostra llengua i la nostra cultura. La programació de festes, en la meua opinió, hauria de servir per fomentar la participació de la xarxa associativa del nostre municipi i per desenvolupar i potenciar la indústria cultural autòctona: apostar pels nostres artistes i no contractar grans noms mediàtics i televisius que es puguen penjar com si foren medalletes en la solapa del partit en el govern. L’eslògan seria “Menys Pantojes i més participació ciutadana”! A més a més, durant tots estos anys la música en valencià ha brillat per la seua absència durant les festes: el festival Cantautors a Torrent ha intentat pal·liar esta mancança des de la iniciativa cívica, a pesar dels cada vegada més freqüents obstacles i travetes per part de l’Ajuntament.
El vídeo de presentació pareix que no ha caigut molt bé al Partit Popular…
Els falta sentit de l’humor. El festival d’enguany es diu “Cantautors a Torrent per la família” perquè ens hem adonat que si no estem en la mateixa línia política del PP no anem a traure ni un xavo del pressupost municipal per a les nostres iniciatives. L’Ajuntament va regalar 5.000 metres quadrats de terreny públic a la Universitat Catòlica de València, va votar en contra de fer pagar IBI a l’església i va cedir allotjament, infrastructures i tot el que fera falta per als pelegrins que venien a visitar la JMJ (Jornada Mundial de la Joventut) de Madrid. Ens acusen de burlar-nos dels cristians, però no és veritat. Ens burlem dels favoristismes de l’equip de govern d’Amparo Folgado. Ens riguem de la manera que té el PP de gestionar l’Ajuntament, com si fóra el seu “cortijo” particular.
Fa pocs dies es va celebrar el sisé aniversari de l’accident del metro…
Han passat sis anys des de la tragèdia del 3J i cada vegada que escolte parlar a Beatriz Garrote, portaveu de l’associació de familiars, se’m posa un nuc a la gola. Han passat sis anys i sent la mateixa indignació del primer dia. L’accident de metro es podia haver evitat, invertint en modernització de les mesures de seguretat i en manteniment de les vies i els trens: les denúncies dels sindicats ferroviaris no eren aïllades, tots els usuaris de la Línia 1 sabíem que els treballadors de FGV protestaven cada any sobre les seues condicions laborals, i també sobre la inseguretat de la línia, en diversos pamflets i fullets informatius repartits durant les vagues. Sis anys després, encara no s’ha produït cap dimissió. Marisa Gracia encara és la gerent de Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana, a pesar dels 43 morts i 47 ferits que s’han produït durant la seua gestió. No és motiu de cessament haver sigut la responsable última de l’accident suburbà més greu de la història de l’Estat Espanyol. Ni tampoc és una raó de pes la notícia que va publicar El Mundo sobre l’alliçonament de tècnics de MetroValencia durant la comissió d’investigació de les Corts Valencianes. Hi ha documents que demostren (sempre presumptament) que Marisa Gracia va manipular el judici sobre l’accident perquè l’únic veredicte possible fóra l’error humà i carregar-li les culpes al maquinista, que estava mort i no podia queixar-se. Em bull la sang només de pensar-ho…
Torrent va viure fa unes setmanes una manifestació en contra de les retallades en educació…
Sí, la comunitat educativa està molt enfadada, i amb raó! Entenc perfectament la indignació que deuen sentir els treballadors de l’ensenyament públic, que han vist reduïts sensiblement els seus salaris mentre augmentava l’horari lectiu. Els professors cada vegada tenen més estudiants per aula (la ràtio ha crescut fins a 36 estudiants per classe en Secundària i 42 en Baxillerat). I són conscients que durant el curs 2011-2012 més de 19.000 alumnes han estudiat en barracons! Per a la Fórmula 1, per a “grans esdeveniments” i autobombo sí que tenen diners, però el govern valencià retalla de les coses més fonamentals, com en este cas l’educació (o en prevenció i extinció d’incendis, sense anar més lluny!). A més a més, l’exalcaldessa Maria José Català és la consellera actual d’Educació i Ocupació i crec que per això mateix la manifestació en contra de les retallades va ser tan massiva, de les més multitudinàries que es recorden a Torrent: simplement, perquè tenim memòria i ací encara no ens hem oblidat del Col·legi Número 10 ni de totes les promeses incomplides en matèria educativa de la senyora Català. Invertir en educació garanteix el futur de la nostra societat, els nostres xiquets i xiquetes són els homes i les dones del demà: retallar en este àmbit és retallar-nos el progrés.
Vosté va ser la persona que va crear el terme primavera valenciana…
Sí, jo vaig fer un dels primers tuits on apareixia l’expressió “primavera valenciana” per parlar del descontent generalitzat que existeix entre la població: ha arribat un moment que els ciutadans i ciutadanes ens hem cansat, la indignació ens ix per les orelles, estem farts, extremadament farts. I vam decidir prendre els carrers i dir la nostra, manifestar públicament el nostre descontent i la nostra vergonya, la nostra animadversió cap a esta manera concreta de fer política, cap a l’autoritarisme recalcitrant del Partit Popular: retallades en educació i sanitat, repressió policial contra els estudiants del Lluís Vives, impagaments en tots els àmbits, deutes astronòmics, prepotència, corrupció, corrupció i més corrupció (el 20% dels diputats del PP a Les Corts estan imputats!). Ens sobren els motius!
Compromís ha iniciat la campanya rescatem persones…
Sí, és una campanya amb la qual em sent molt identificat. Tracta de posar en el centre del debat polític les persones, i no els bancs ni les institucions. Tracta d’humanitzar la política, al remat, de posar-li noms i cognoms als drames quotidians, als dels nostres veïns, els nostres conciutadans. Després del rescat multimilionari de l’Estat Espanyol per part de la UE i de totes les retallades que s’estan fent en nom de La Crisi, aquesta campanya i aquesta web rescatempersones.com, obra dels germans Chulià, aporta informació sobre altres models de gestionar daltabaixos econòmics, com per exemple el cas d’Islàndia, on els banquers causants de la Crisi islandesa, per haver especulat amb els estalvis de moltíssima gent, seran jutjats i podran acabar a la presó. Allà el problema dels desnonaments és igual de traumàtic que ací, però el govern ha decidit avalar les hipoteques de la gent que no pot pagar les seues cases (perquè s’han quedat sense feina o el que siga) i, d’alguna manera, l’estat està rescatant eixes famílies i a la banca al mateix temps, tenint en compte que els bancs reben els diners líquids igualment! La qüestió és que el govern no ha de respondre pels negociets tèrbols dels especuladors financers que es deriven del model econòmic de “la rajola” (no pot ser que la CAM fóra un dels promotors urbanístics més importants de les comarques del sud!), però sí que ha de garantir que els més desprotegits de la societat disposen d’un matalàs institucional, que no es queden al carrer amb una mà davant i una mà darrere…
Les xarxes socials estan canviant les formes de fer política?
Totalment. Ara mateix les xarxes socials permeten un contacte directe entre els polítics i la gent del carrer, sense intermediaris, esquivant la censura tàcita dels grans mitjans de comunicació, que només expliquen la realitat des del punt de vista de PP i PSOE. La gent està farta del teatret, de la pantomima de sempre: els portaveus es llancen insults i paraules dures entre ells a través de la televisió i la premsa, però després, a l’hora de la veritat, actuen de la mateixa manera. El PSOE va pujar l’IVA i va rescatar la banca quan Zapatero estava a la Moncloa. El PP de Rajoy acaba de pujar l’IVA també i ha retallat en drets socials, en educació i en sanitat, i ha aprovat una amnistia fiscal que exonera els evasors d’impostos i beneficia els més rics, les rendes més altes. Facebook i Twitter expliquen altres realitats més enllà del bipartidisme monocrom, és una fuga informativa en el sistema, un altaveu per als dissidents. Els partits polítics d’arrel progressista, com és el cas de Compromís, enceten nous canals de comunicació i fan que el públic participe, que s’implique, que prenga partit. És una nova manera d’entendre la política: no són els polítics els que han de dir com ha de pensar el poble, sinó que ha de ser el poble el que decidisca com han d’actuar els polítics, democràcia directa… Com a exemple pràctic, fixa’t en la foto que et mostre (FB Compromís per Torrent), és una imatge de María José Català en un acte polític del PP, parlant en públic sobre la gestió de Zapatero amb el lema “Más IVA, menos empleo”. Els mateixos gossos amb diferents collars… Sense les xarxes socials, aquesta informació no hauria eixit a la llum. Gràcies a Facebook podem denunciar la hipocresia dels nostres governants i aconseguir que la gent sàpiga quina és l’altura política de l’administració actual…
Alguns el defineixen com a catalanista…
He de confessar que mai he sigut de Mª José Català.