Fent una excepció hui voldríem parlar d’un tema alie a Torrent, encara que com tot, en aquest món globalitzat, ens afecta de retruc més del que a tots i totes ens agradaria.
Apel·lant a un símil futbolístic, el jogo bonito, ara rebatejat com a tiki-ta-ka per alguns, pot servir per a aconseguir resultats o quedar-se en un espectacle visual que en poc o res aprofita per a guanyar els partits. En aquesta economia globalitzada en la que vivim poques qüestions queden a l’atzar, perquè a diferència d’altres crisis històriques ja no queden noves rutes comercials que explorar, productes estrella que inventar o mercaderies exclusives sobre les que tindre un clar avantatge en el que superar als altres competidors.
Els missatges que es llancen des del govern central i des de la pròpia Troika són tan insubstancials com a poc aprofitables. Rajoy afirma que l’economia millorarà al final de la legislatura i el president del Bundesbank es despenja dient que problemes estructurals necessiten de solucions estructurals. Ni el primer ni el segon posen sobre la taula ni una sola mesura de relleu que permeta refermar les seues afirmacions, sembla que estiguen més preocupats d’alimentar el fum de botja per a “no cagar-la” que de donar arguments sòlids en els que sustentar algun “brote verde”.
D’entre totes aquestes frases grandiloqüents hi ha una que és especialment insultant per a la ciutadania: “De la crisis saldremos todos juntos”. Bé, uns més que altres atés la concentració de la riquesa que s’està produint des de l’esclat de la bombolla immobiliària, on unes 180 multinacionals controlen el 40% de la riquesa mundial, moltes d’elles rescatades o subvencionades amb els diners de l’altre 60%, informació que no fluix a la ciutadania, a la que s’aterroritza amb un panorama apocalíptic quan importants veus demanen un canvi radical en la manera d’entendre la participació ciutadana en les estructures de poder.
Per una altra banda, si tots hem d’ajudar a eixir de la crisi, seria lògic que la ciutadania poguera participar en el “com eixir”, perquè sinó el Govern estaria reproduint la màxima del Despotisme Il·lustrat, aquella de “Tot per al Poble però sense el Poble”. Governar a base de Decrets-Llei imposats per la Troika, després de consultar al Poble cada quatre anys, ens porta a les èpoques més fosques de la història d’Europa, als interessos del “Club Bilderberg”, i a degradar una ja per sí precària democràcia a un estat de Dret de Pernada, en el que sempre s’acaba apel·lant a la por per a continuar violant els drets de la majoria.