Primera valoració de Compromís per Torrent, efectuada pel nostre equip multidisciplinar, sobre l’estudi del P.E.P.R.I i el catàleg d’edificis.
Publicació període exposició públic: PUBLICACIÓ AL DOCV
Aquesta és una primera valoració de l’equip multidisciplinar de Compromís per Torrent, encara que, de la documentació lliurada pel govern del PP, no se’ns ha facilitat cap informació sobre si els veïns i veïnes del Centre Històric, afectats per aquest PEPRI, hauran de pagar a l’Ajuntament quotes d’urbanització, cànons o qualsevol altre tipus de remuneracions que impose el Partido Popular.
El Pla Especial de Protecció i de Reforma Interior (PEPRI) del centre històric de Torrent, redactat per AUG-ARQUITECTOS, SLP, fou aprovat al plenari del passat 1 de juliol. A pesar que aquest document va ser redactat en gran part fa uns anys i necessita ser actualitzat, el mateix comprén un àrea de més de 207.000 m2.
En relació al PEPRI, cal dir que el Pla General d’Ordenació Urbana de 1990 resulta clarament insuficient. Una mostra d’això, és que des que s’hauria d’haver aprovat aquest Pla Especial de Protecció en 1999, han desaparegut dels carrers i places nostre Centre, més de 50 edificis històrics, gran part dels quals haurien d’haver estat catalogats.
En aquest sentit, el PEPRI presenta carències i errors, ja que dóna cabuda a les actuacions en l’entorn de protecció del monument més representatiu Torrent, com és la Torre islàmica, les quals van ser heretades per l’actual consistori sota el segell de l’arquitecte sevillà Guillermo Vázquez Consogra. Aquestes actuacions resulten molt discutibles, ja que el volum i imatge d’avantguarda del nou Mercat i la fatxada sud de la plaça Colom, entraran en contradicció amb el criteri general per als centres històrics, propugnat per la llei de patrimoni cultural valencià i les cartes internacionals, que indiquen la importància de conservar la trama i el seu caràcter original.
D’aquesta manera, se seguix un criteri huitcentista, deixant a la Torre com un element estrany i allunyat del seu entorn i fora de context, atés que el Pla tampoc té en compte la posada en valor del seu fossat del segle XIV i que segons l’autorització de la Direcció General de Patrimoni de la Conselleria de Cultura de 2009, que havia de recuperar-se d’acord amb el tram del fossat trobat en les obres del nou mercat, però que la construcció d’aquest edifici, ha condemnat aquest sector a ser vist des d’un soterrani.
El PEPRI a més, també permet la sobreelevació de cases històriques, en la fatxada oest de la plaça Major, enfront de la Torre i a més no limita prou les altures per a noves edificacions en vies tan emblemàtiques com la plaça Colom, plaça Mestre Giner, carrer del convent o el carrer Gómez Ferrer.
D’altra banda el Pla, deixa sense catalogar més de 50 edificis amb valors culturals, com l’actual seu de Nous Espais, antic Banc Biscaia, inaugurada en 1970, una construcció contemporània d’arquitectura de qualitat, és obra del destacat arquitecte Miguel Colomina Barberá. També queden sense catalogar els interessants edificis del carrer Rei En Jaume, Sant Antoni Abat o el conjunt de cases baixes del carrer Campoamor. A més en aquest pla, se troba a faltar el no haver inspeccionat l’interior de moltes cases, per a conéixer de primera mà si contenen parts importants i destacades mereixedores de protecció.
El punt més polèmic del PEPRI, és el fet de plantejar la desprotecció de dos edificis històrics amb reconeguts valors culturals, per a ser substituïts per edificis de vivendes, com el Cine Cervantes o l’antiga fàbrica de xocolate de Vicent Chuliá al carrer de l’Església, així com i la desaparició d’altres 7 més, en la fatxada sud de la plaça Colom, que se sumen a altres 7 que va expropiar i derrocament l’Ajuntament de Torrent en 2010. Així resulta contradictori que una una ferramenta, que se suposa és per a rescatar el nostre patrimoni i per tant recuperar la imatge del nostre centre històric, no hauria de proposar la substitució de dos monuments protegits per edificis de vivendes particulars, ja que en eixe cas el Poble de Torrent perd el seu patrimoni de manera irrecuperable.
Un antecedent clar en aquest sentit, és l’autorització a l’agost 1992 per part de l’Ajuntament de Torrent, governat en aqueix moment pel PSOE, per al derrocament de la protegida Casa del comte Casal del segle XVII, més coneguda com “Ca el Coixo”, Que s’ubicava en la fatxada sud de la plaça Colom i que després de dues dècades continua sent un solar, a més d’una ferida oberta en el centre històric de Torrent, que ha deteriorat d’una manera important la imatge de l’entorn de la Torre.
La desprotecció, és un criteri que no admet la jurisprudència del Tribunal Suprem, ja que la protecció és matèria reglada i no es considera la substitució d’un edifici catalogat, atés que no queda justificada la pèrdua de valors culturals d’aquestos edificis.
En el cas del Cine Cervantes, aquest antic edifici, es pot considerar com el referent moral i de la memòria col·lectiva del centre històric de Torrent i un dels racons que formen part del nostre llegat cultural. Aquest edifici va ser construït com a cine i teatre entre 1910 i 1912, actualment conserva intacta la seua façana i volumetria original, malgrat les ampliacions i reformes posteriors dels anys 60 i 80, que el van despersonalitzar interiorment. Va ser promogut per un dels membres més destacats de la burgesia torrentina de l’època, Francisco Torán Fabiá, polític local, aficionat al teatre i un dels fundadors de la Caixa d’Estalvis de Torrent. El fet que la desapareguda Casa del comte Casal, siga dels mateixos propietaris del Cine Cervantes, la qual cosa possibilita als mateixos el seu derrocament per a realitzar vivendes, el que condemnaria a la desaparició a la totalitat d’aquest centenari Cine. En aquest cas el Poble de Torrent perdria el referent moral del centre històric, enfront del benefici d’uns promotors privats.
L’altre cas d’edifici que desprotegix aquest Pla, és l’antiga xocolateria de Vicent Chuliá en el carrer de l’Església cantó carrer Hospital, que conserva gran part dels seus valors culturals. Un monument el qual, la seua imatge actual correspon a finals del segle XVIII, i que constituïx un exemplar únic d’aquesta època, de “casa de poble” de doble “cambra” i que forma part de la memòria viva de la imatge que el centre històric de Torrent tenia a principis del segle XX. La substitució d’aquest edifici, per a construccions de nova planta, pot ser molt lesiu per a l’entorn de l’Església de l’Assumpció i de la Creu de Pere Mora.
L’error més destacat, d’aquest PEPRI, és el fet de catalogar la casa de la plaça Sant Roc 7 de 2006, obra de l’arquitecte local Toni Garcés, una interessant reinterpretació de vivenda agrícola rural burgesa, confonent-la per un edifici del segle XIX, la qual cosa fa veure la falta d’assessorament, del govern del Partido Popular, en la confecció del catàleg, per part d’una comissió d’experts locals abans de la seua exposició pública.
Per a finalitzar, cal recordar que aquest document encara és provisional i està previst que es trobe en informació pública en l’Ajuntament de Torrent els pròxims mesos de setembre i octubre, perquè els veïns de Torrent, puguen consultar-lo i realitzar les propostes que estimen oportunes per a millorar-lo.