Inici: 19-06-11 Final: 19-06-11
Hora: 10.30 h. (eixida de l’Estació Metro Avinguda).
Lloc: Museu Centre del Carme. C/ Museu, 2. València
El Casino Torrent reivindica la recuperació per al poble del palauet que va ser de la família Giner-Cortina, situat en el Camí d’Alaquàs, recentment declarat i catalogat Bé d’Interés Local.
En este marc organitza una visita guiada a l’Exposició “Fabular edificant: l’obra de l’arquitecte Cortina”, en el Centre del Carme, amb explicacions a càrrec de Tomàs Roselló, adjunt al Comité Científic de l’Exposició.
L’ARQUITECTE JOSÉ Mª MANUEL CORTINA
El poble posa malnom als seus ídols i icones favorites. De l’arquitecte valencià José María Manuel Cortina (1868-1950) no pot dir-se que fóra un ídol: però la seua Casa dels Dragons, en el xamfrà de l’Eixamplament entre els carrers Sorní i Jorge Juan, va ser i continua sent una icona urbana centenaria. El malnom acredita la seua popularitat.
El dragó, mític guardià de tresors, materials i espirituals, és un emblema en l’obra de Cortina. Amfibi alat que viu en la terra, l’aigua i l’aire, pobla la seua arquitectura de gàrgoles i escuts. Ens ho entropessem en les seues cases i en els seus panteons, custodi de vius i morts i zelador tant de la vigília efímera com del son etern.
Els dragons, omnipresents en l’imaginari de les més diverses cultures, posen en els edificis de Cortina el segell del mític i fabulós.
Els dragons campegen en la casa a què han donat nom, per descomptat; però així mateix estan en les de Félix Pizcueta 3 i Cavallers 8 i en els xalets de Paterna i Bétera. I resplendixen (semblants als àngels amb trompetes que Gaudí tira a volar en la Sagrada Família) en l’airosa i espectacular Casa Cerní de Ceuta. De tot això dóna fe esta mostra de la seua obra.
En la ciutat de València, de la que va ser arquitecte municipal i en les dècades anterior i posterior a 1900 va assentar Cortina el seu campament, jalonant xamfrans, alguns dels quals arrasaria després la cobdícia urbana. I va edificar en els seus poblats satèl·lits (Torrent, Paterna, Bétera) segones residències amb encant, afalagant el gust pel pintoresc de la seua clientela burgesa.
Va deixar empremtes que inclús perduren, del seu bon ofici a Gandia, Vila-real i Terol (d’on sa mare era oriünda). Com perduren els seus panteons que, a manera de templets, celebren l’ideal romàntic del mausoleu com a últim domicili.
En tota la seua obra va practicar un desinhibit mestissatge eclèctic que, inspirat en el seu mestre Doménech i Montaner i en les ales dels seus fantàstics dragons, combina vells i diversos estils. El bizantí i el gòtic, el modernista i l’islàmic, conferencien en les seues fatxades, valent-se d’un llenguatge que és comú a tots ells: la geometria.
En virtut d’esta ciència i mercé a esta màgia gràfica, Cortina es permet el luxe de botar d’un lloc a un altre i d’una època a una altra, fabricant per als seus acostats i més fidels clients un món mitjà feudal mig mil i una nits, esguitat d’emblemes i capritxos.
Defensor per a tota la vida del patrimoni urbà, a la restauració i de la qual celebració no va deixar de contribuir, Cortina es va acollir en la seua tercera edat, ja apartat del mundanal soroll i en l’entorn convuls de la nostra guerra civil, al seu rang d’acadèmic de la Real de Sant Carles i omplit de molts altres honors i reconeixements.
Va ser un arquitecte a l’antiga, invulnerable als atzars del segle, i atent amb cura a tots els oficis que concorren a l’exercici professional de l’Arquitectura. Tradicional en les seues fàbriques i modern en els detalls, va compondre obres que encara compten amb el sufragi popular.
Text: Joaquín Arnau Amo, director científic.
Centre del Carme. C/ Museu, 2. 46003 València.
Fins al 4 de setembre del 2011.
Horari: de dimarts a diumenge, de 10.00 a 20.00 hores.
Organitza: Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana.