Encara que els darrers anys els drets de les persones LGTBI han experimentat avanços que s’han materialitzat en diferents disposicions de caràcter normatiu, les persones LGTBI continuen sent víctimes de violència i discriminació. Fa unes setmanes un jove denunciava l’agressió homòfoba que va patir a una discoteca de la ciutat de València al crit de “Maricón de mierda, la gente como tú se tiene que morir”, perquè la LGTB-fòbia, lluny de desaparéixer, continua manifestant-se en llars, aules, centres d’oci i de treball, i, fins i tot, a les administracions públiques.
Als diferents informes sobre delictes d’odi publicats pels organismes estatals i europeus figuren entre els més nombrosos, els corresponents a les agressions contra l’orientació sexual. A més, aquestes dades només reflecteixen els incidents denunciats, que segons l’Agència Europea de Drets Fonamentals constitueixen únicament un 20 % del total, per tant, el nombre de casos reals és, amb tota probabilitat, molt superior al que reflecteixen les estadístiques oficials.
En aquest sentit, la Llei Valenciana d’igualtat de les persones LGTBI (Llei 23/2018) recull al seu article 42.3 l’obligació per part dels ajuntaments de més de 50.000 habitants de crear un grup policial especialitzat en la prevenció dels delictes d’odi, com són els d’orientació sexual, els d’origen racial i per xenofòbia, tots tres els més escandalosos en l’àmbit de vulneració de drets fonamentals.
El govern de Ros ha donat mostra, ja des de 2015, de la seua desídia en el compliment de les normes creades pel Botànic a la Generalitat Valenciana. Un desinterés que s’ha vist intensificat en la present legislatura amb l’entrada de Ciudadanos en el Govern del PSOE. Una bon exemple d’eixa incapacitat per gestionar els nous drets socials reconeguts pel Botànic són les polítiques LGTBI. No debades, des de 2018 la Llei estableix que als municipis de més de 50.000 habitants hi ha d’haver un grup especialitzat de la policia local contra els delictes d’odi.
A hores d’ara res de res: a l’alcalde no li agraden els grups especialitzats en aquest tipus de delictes, ni la formació específica de la Policia Local en matèria de protecció de drets LGTBI tal com estableix la Llei, ni tan sols una secció sobre identitat de gènere a les biblioteques municipals, com també determinen les normes botàniques per a la protecció del col·lectiu.
Ros no vol una gestió botànica a Torrent, ell és més de traure el manual de fa 30 anys perquè és en eixe marc social de drets on troba més còmode, imposant aquella manera de gestionar que semblava cosa del passat. Penjar la bandera LGTBI de la façana de l’ajuntament, com fem des de Compromís per Torrent, és un gest que impulsem des de l’oposició davant de l’immobilisme de la Junta de Govern Local. I sabem que no és suficient, que no podem quedar-nos en l’estètica, però la majoria absoluta PSOE-Cs ha decidit, legítimament, anar per un camí diferent al nostre.
L’orientació sexual, la identitat de gènere, l’expressió de gènere, desenvolupament sexual o grup familiar són circumstàncies personals connectades amb el més íntim de la nostra identitat com a éssers humans. Per això, és necessari implementar les mesures necessàries en l’àmbit institucional, que han d’incloure de manera fonamental les forces de seguretat i les d’emergències.
Els municipis han de ser la primera línia de defensa institucional de la ciutadania, és cabdal per tant donar resposta local davant la vulneració de drets bàsics que pateix la població LGTBI. Per a aconseguir aquest objectiu les inversions en seguretat ciutadana han de contemplar la lluita contra els delictes d’odi, més encara en l’actual context de criminalització i banalització per part de l’extrema dreta. No abordar el problema equival a ser còmplices del mateix per inacció. De nou, aquest 28 de juny, és important un suport explícit a les demandes i exigències de la ciutadania LGTBI, és temps de demostrar que som una societat capdavantera en la lluita pels drets que amb molt d’esforç s’han aconseguit des de la fi de la terrible dictadura franquista.