No es pot resumir de cap manera millor la campanya del PP que il·lustrant-la amb aquesta meravellosa mostra de José Ramón Bauzá, una autèntica xacra que assota les Balears però que ha estat el president més votat de la recent història democràtiva a ses illes. La frase i el personatge ho expliquen tot. Una situació resumida en 20 segons. No són els #11segonsCompromís però quasi. Les idees clares.
Literalment diu: “Sabemos qué es lo que hay que hacer y lo vamos a hacer. Y por eso hacemos lo que hemos dicho que íbamos a hacer y por eso seguiremos haciendo aquello que nos toca hacer a pesar de que alguno no se crea que vamos a hacer los que hemos dicho que íbamos a hacer“.
Està clar o no està clar? Clar i diàfan. El més “bonic” de tot és que veus el vídeo i no hi ha cap mostra que passe alguna cosa rara, és tot normal. Bauzá sembla que comença llegint i tot per a preparar les següents frases -si de veres això estava escrit, volem l”‘incunable”- i, després del clímax, la gent aplaudeix com si els haguera revelat el misteri de la santíssima trinitat.
I és que, al remat, eixe és el joc del PP. I això no deixa de ser el PP. Ho hem explicat diverses vegades en aquest diari de campanya. Igual que l’única, l’absolutament única, proposta del PSOE en aquesta campanya és que les seues sigles no són les del del PP, l’única, l’absolutament única, proposta del PP en aquesta campanya és que les seues sigles no són les del PSOE. I no n’hi ha més.
El PP ven fum -i mai millor dit- a la gent quan el seu únic discurs és que només pel fet que la Moncloa tindrà un inquilí que fumarà puros mentre llegirà el Marca a tots ens caurà la faena del cel. I aquesta convicció arribà a extrems literals.
També hem vingut dient que aquesta campanya és de perfil baixíssim. Probablement la de perfil més baix de tota la democràcia. PP i PSOE saben que és millor que callen. Però, és clar, el ritual dels mítings i els diversos números de circ no es poden obviar. I, també és clar, en eixos actes cal dir alguna cosa per omplir-los… Alguna cosa com la meravellosa oratòria de Bauzá, per exemple.
Bauzá i el PP de Balears, com hem dit, va guanyar les eleccions del passat 22 de maig amb el resultat més gran de la història. Però en 2007 el PP va perdre les eleccions i a l’endemà Jaume Matas -a propòsit, ambaixador honorari de la “Comunidad Valenciana”- fugia cap a Florida mentre li esclataven en els nassos casos de corrupció absolutament delirants i que, de no ser perquè estan testimoniats en seu judicial, no ens creuríem.
Matas, com Zaplana, s’havia comprat un palauet al centre de Palma que valia deu vegades més que tot els ingressos que, legalment i suposadament, hauria percebut pel treball -és un eufemisme- en tota la seua vida, sense que n’haguera tingut cap despesa. D’altra banda, exconselleres del seu govern amagaven un parell de milionets d’euros en binladens en un pot de Cola-Cao en el pati de casa… En fi, per a què continuar?
Doncs bé, en 2009 el PP posà com a líder a un pijo desconegut que resultava que era alcalde de Marratxí, a qui no se li coneixia cap mena de capacitat de gestió ni de res, i dos anys després arrasava. Exactament el que podria haver passat ací al País Valencià si Camps se n’haguera anat a Miami amb el seu no tan amic Matas -el company balear era molt més amic de Zaplana i ja no cal dir-ne més…
Quan hi ha una crisi com la que tenim, la societat necessita un boc expiatori, siga quin siga, i llevar-se’l de damunt. Én aquest cas Zapatero. I davant d’això, el PSOE ha continuat el mateix rumb en allò essencial que va emprendre des que va retornar a la Moncloa en 2004.
Perquè aquest creixement fictici de bombolla immobiliària, especulació total i privatitzacions exprés per a fer calaix ja va començar en els anys huitanta. El que ha fet el PP ha estat pegar-li una volteta més encara, i per això veiem com el gran drama de la crisi on pega més fort és al País Valencià, ja que som el segon territori peninsular amb més taxa de desocupació, només superats per Andalusia. Encara no som els primers, efectivament, però hem hagut d’avançar moltes posicions per a posar-nos co-líders.
I així podem veure, per exemple, com en la demarcació de Castelló s’ha passat d’una situació de quasi plena ocupació a vora un 30% de desocupació, amb el desmantellament criminal del sector industrial punter del taulell per la inversió immoral en la rajola i en Mundo Ilusiones i Manires d’Or. No es tracta d’una crisi que trenca llocs de treball, ha estat un model de cleptocràcia que s’ha emportat per davant les bases de producció. No n’hi ha hagut una poda, hi ha hagut una arrancada de les arrels. I, a propòsit, el mateix Alberto Fabra que ha multiplicat quasi per cinc la desocupació des que va agafar la vara de comandament de l’Ajuntament de Castelló fins que l’ha deixat és el que ens volen vendre com a perfil de bon gestor. Qui el vulga que el compre.
En definitiva, estem davant d’una situació que demana un canvi de model, que demana noves receptes que no es basen en operacions insostenibles com quan ens pensàvem que érem els reis del mambo perquè a l’estat espanyol es construïa el 40% de tots els habitatges de la Unió Europea -sí, comptant França, Alemanya, etc.-. Una proposta que llancem des de Compromís és fomentar l’economia verda, una nova manera d’enfocar el territori per a generar una ocupació de qualitat i sostenible, en el sentit de respectuosa amb el territori i en el sentit d’estable, perquè, com que es basa en unes arrels fondes, és duradora i no està sotmesa a especulacions.