Començarem per donar una dada que, dita així en fred, va fins i tot por: Entre els 12 diputats i diputades de PP i de PSOE triats per la circumscripció d’Alacant en 2008, només han fet -entre tots, repetim- tres -tres, repetim- preguntes parlamentàries en tota una legislatura. És la mateixa gent que després parlen de reformes laborals antisocials perquè resulta que a l’estat espanyol hi ha baixa productivitat laboral. Toca’t el nas.
El 40% dels 33 diputats i diputades valencians que es varen triar en 2008 o varen formular només una sola pregunta o no en feren cap. A més a més, un terç d’ells no esgotaren la legislatura. I ací a Torrent tenim un cas ben proper: María José Catalá. Durà un parell de mesos. Deien que a la carrera de San Jerónimo no estaven a l’alçada del seu talent. Tant hi fa, perquè no hi féu res.
Un cas molt il·lustre és el de la “jove promesa” Ciprià Ciscar: “Me gustaría conocer qué valoración hace el Gobierno de la próxima visita del vicepresidente electo de los Estados Unidos a nuestro país”. Eixe és tot el treball parlamentari en quatre anys. I per a escoltar a Leire Pajín dient que era una “connexión interplanetaria” tampoc no calia haver-ho preguntat. Potser les preguntes parlamentàries del senyor Ciscar varen augmentar amb les sol·licituds per a anar al lavabo, però no n’hi ha constància al Diari de Sessions. Quin premi a la “productivitat” rep quatre anys després? El segon lloc per la llista de València del PSOE, un dels anomenats d’eixida segura. I quatre anys més a “treballar”.
I què en podem dir dels candidats “cuneros”? Federico Trillo, per exemple, cartagenero com Zaplana i resident a Madrid, porta presentant-se com a cap de llista del PP per Alacant des del 1989. Aquesta és la setena vegada, doncs. I en tot aquest temps, conta la llegenda, el varen veure un dia que parava en una estació de servei de Pilar de la Horadada fora de campanya electoral.
Pel que fa a la demarcació de València, tenim a un il·lustre cunero com Nacho Uriarte, la vida i miracles del qual es resumeix en haver estat detingut en flagrant delicte de conducció temerària després d’haver-se begut fins l’aigua de les plates quan era membre de la Comissió de Seguretat Vial. Tot un poema. Si Trillo en campanya ve per Alacant, a Uriarte ni això: aquesta campanya “valenciana” l’està fet a Madrid.
En definitiva, podríem parlar-ne molt i molt llarg. Però les dades i els casos de què hem parlat ja són prou il·lustratius. Quan els diputats dels partits centralistes passen Contreras, queden muts i es dediquen a pitjar un botó segons els diguen els seus respectius amos.
Al remat, la pregunta pertinent que ens hem de fer és la següent: quant duraria una persona normal en el seu lloc de treball “desllomant-se” tant en la faena? Tots sabeu la resposta. Des de Compromís, en la passada legislatura a les Corts, vàrem ser el grup que més activitat va registrar i amb moltíssima diferència, amb només quatre diputats.
I presentem al programa diverses propostes per a acabar amb aquestes pràctiques que perverteixen la democràcia. Per exemple, que els polítics “fitxen” com faria qualsevol altre treballador. Camps només ha anat una vegada -una- a la faena i per la qual cobra, les Corts. Vergonyós.
D’una altra banda, l’obligació del representant de reunir-se amb els seus representats, a la manera del sistema britànic. Que un diputat tinga l’obligatorietat d’atendre els ciutadans. Tan senzill com això. I tan utòpic amb els partits centralistes.
Ras i clar: no volem diputats muts.