Hui Roger Mira, el nostre candidat per la circumscripció de Castelló, ha llançat el seu compromís per a retornar la justícia: Tolerància zero amb la corrupció. Podeu consultar-lo detalladament a http://explica.compromis.net/justicia/. Es tracta d’un compromís valent i molt agosarat. Només que llegiu els sis punts bàsics, veureu que la “tolerància zero” va realment de valent. No es tracta de cap mena de retòrica buida.
I és molt agosarat perquè planteja una ètica pública que faria avançar molt aquest país, que posaria les bases del bon govern, de la bona administració. Entre les moltes raons que fan que els països del nord d’Europa tinguen molta -moltíssima- menys taxa de desocupació que els del sud, es troba la creença i la convicció ferma que les institucions, el govern públic, són, com el seu nom i funció indica, de tots. La corrupció és, ras i curt, furtar a tots i cadascun de nosaltres, entrar en la casa de tots.
Entre els punts que planteja, hi ha la consideració de les trames corruptes amb l’equivalència del crim organitzat. I és que, efectivament, es tracta d’una associació il·lícita per a delinquir i, per tant, caldria que hi haguera l’agreujant penal definitiu en aquest sentit. Les trames corruptes, com el propi nom indica, suposen unes xarxes que cal atacar d’arrel.
D’una altra banda, pensem que hi ha un aspecte nou, i és lligam que hi ha entre el balafiament de recursos públics i la corrupció. Per què hem de pagar els ciutadans per uns projectes ruïnosos que només han respost a capricis d’uns polítics immorals? Què passaria si a casa nostra ens pegara per dilapidar diners en una despesa absurda? Eh que després ens tocaria retre comptes? Roger Mira això ho sap perfectament, com a bon exportador del sector del taulell. Els comptes cal fer-los correctament i quadrats. Res més -i res menys- que la característica ben valenciana i que tant ens havia caracteritzat històricament del treball ben fet. De fer les coses ben fetes.
Això mateix és el que proposem des de Compromís: que en l’administració de tots, en la casa comuna de tots, es facen les coses ben fetes. I aquell que haja aprofitat el seu càrrec per a enriquir-se, que pague davant dels tribunals. I el perseguirem fins a les últimes conseqüències. I establirem els mecanismes perquè retorne els diners als ciutadans.
Però també aquell que ha dilapidat els diners de tots en projectes destrellatats. Perquè hi ha una responsabilitat personal, una responsabilitat civil subsidiària. El mecanisme és el mateix que una trama corrupta. Pensem en l’aeroport de Castelló, conegut al món sencer com el primer aeroport sense avions.
El projecte va nàixer de connivència d’uns polítics del PP -amb el cacic Carlos Fabra al capdavant- per a fer negoci al calor de la bombolla immobiliària amb les ampliacions de Marina d’Or i el projecte destrellatat de Mundo Ilusión. No només uns atemptats al medi ambient, sinó uns deliris faraònics que, amb l’esclafit, s’han mostrat com el que eren: una ruïna.
Al mateix temps, eixos polítics aprovaven requalificacions de terrenys amb els constructors, que després es cobrarien la seua part en comissions atorgades d’altres obres públiques, per exemple. La roda continuava girant amb els informes tècnics elaborats ad hoc perquè donaren uns resultats il·lusoris però que s’ajustaren al “negoci” que es volia muntar. Si calia, es podia sucar. I, finalment, un o uns bons testaferros ho beneïen tot legalment i començaven a classificar alfabèticament -A, B, C, D…- les comptabilitats corresponents.
Pensem en els informes de “viabilitat” en base a les construccions de l’aeroport de Ciudad Real o l’AVE Albacete-Conca. en el primer cas, per a una ciutat de 75.000 habitants -menys que Torrent- es va construir la pista d’aterratge més llarga d’Europa i que podia donar servei a l’avió de passatgers més gran del món. Ara acaba de tancar perquè hi havia deu vegades més gent treballant a l’aeroport que passatgers. Resultat? S’ha convertit en un aeròdrom privat i entre tots els hem pagat a uns “pijos” el seu joguet. A més a més, aquesta obra promoguda per l’expresident del PSOE de Castella-La Manxa, José María Barreda, successor de José Bono, va estar finançada per la caixa autonòmica, que va entrar en fallida i va ser rescatada amb els impostos de tots. Per la seua banda, l’AVE Albacete-Conca es justificava en uns informes que preveien 1.000 passatgers diaris i la línia ha hagut de tancar perquè no n’arribaven a 5.
Tots aquests casos són mostres de cleptocràcia. Com la que ha portat al saqueig de les caixes valencianes (CAM i Bancaixa), amb la connivència dels Consells respectius, en què estaven representats PP i PSOE i la deixadesa en la supervisió de Miguel Ángel Fernández Ordóñez (o MAFO, com li agrada que li diguen als cercles madrilenys de poder en què es mou), qui ara s’escandalitza quan la seua faena era vetlar perquè açò no es poguera haver produït.
Els valencians hem perdut la sobirania fiscal per culpa d’uns irresponsables i immorals que han fet negoci amb la rajola, gent com José Luis Olivas, expresident de la Generalitat després que Zaplana pegara l’espantada a Madrid, i col·locat en una bona butaca com és Bancaixa. Després de regalar-la a CajaMadrid i transformar-se en Bankia i que, a més a més, els ciutadans haguérem de posar-hi diners per a rescatar-la de la fallida, els sous que s’atorguen els consellers, entre ell i Rodrigo Rato -un altre gran capità- ascendeixen a 10 milions d’euros anuals. Sí, 10 milions d’euros a l’any com a premi per haver portat a la ruïna i dilapidar una vastíssima quantitat de diners de tots.
Doncs des de Compromís diguem que ja n’hi ha prou. Que no poden jugar i enriquir-se amb els diners de tots uns irresponsables i immorals i que després no els passe res. Que hagen de donar comptes a la justícia per haver malbaratat diners de tots. I, si pertoca, que els tornen. Que hagen de tornar els diners que ens han fet perdre en aeroports sense avions i AVEs sense passatgers.