Vaig nàixer políticament un 22 de maig de l’any 2011. El meu part fou precedit de grans esforços per part de tota la meua família política: amics i simpatitzants que apostaren per la meua candidatura com a segona de la llista de Compromís. I tot açò, just en un moment en el que les enquestes auguraven que podia pujar la nostra representació, tant en els àmbits municipals com autonòmics.
Dic que el part fou dur i esforçat perquè Compromís per Torrent, a l’igual que als altres municipis del País Valencià, no compta amb estructures de finançament que li atorguen recursos econòmics per poder dur a terme grans campanyes; tampoc no compta amb el beneplàcit dels grans grups de comunicació, més encaparrats en defensar als seus protegits, PP i PSOE. Amb tot això, només teníem la butxaca d’alguns companys per avançar diners i fer imprimir un xicotet diari on s’exposava la nostra postura sobre la situació actual i les nostres solucions; uns quants cotxes particulars per fer el repartiment en les zones residencials més allunyades del nucli urbà; les nostres cames i el temps furtat a la son per parabrisejar amb les fotos dels candidats; als més agosarats, els veuríem pujar a una ploma per penjar, una a una, les nostres pancartes i xicotets cartells elaborats també, un a un, a la nostra seu del carrer Sedaví. I molta il·lusió.
La responsabilitat d’acceptar la comanda del segon lloc era gran perquè, tot i no formar part del partir que amb tota probabilitat resultaria triat per governar, el PP, jo pertanyia, convençuda, a un grup de gent que defensava un model de ciutat i de societat que és caracteritzara pels criteris de sostenibilitat i igualtat d’oportunitats; on la recuperació de la valencianitat com a senya d’identitat es traduira en la defensa del nostre patrimoni, tant artístic com natural i cultural; en la aposta per la construcció d’infraestructures que connectara el nostre país de nord a sud i d’est a oest; en la dignificació i el redreçament d’una sanitat i una educació públiques que pararen cura de la salut, tant física com intel·lectual, dels nostres ciutadans i ciutadanes.
La meua família política està constituïda per un grup de persones que, amb un clar esperit crític, aporten alternatives d’una millor gestió i construcció del nostre poble i dels nostre país, i tot des del desinterès més encomiable perquè cap de nosaltres era, ni és en principi, polític professional. Som , abans que res, ciutadans disconformes amb un estat de coses i que, quan acabem la nostra jornada laboral a les escoles, botigues, entitats bancàries, llibreries, gestories, fàbriques, oficines… ens apleguem per analitzar la situació del nostre poble i proposar mesures correctives alternatives què, ara que tenim dues veus a l’Ajuntament de Torrent, poden ser escoltades, si més no, exposades al ple.
El bagatge del la gent que emplena les files de Compromís i que la capacita per a l’acció política a diferents nivells, és la seua militància ciutadana des de temps immemorials. Tots hem format part, des de sempre, a diverses plataformes i associacions que, al llarg de les últimes dècades, han sorgit espontàniament des de la ciutadania per protegir-se de les polítiques depredadores i abusives, quan no negligents, dels governats de les darreres legislatures. Salvem el Botànic, Salvem el Cabanyal, Salvem La Punta, Salvem l’Horta, Salvem el Barranc, Salvem el Palauet, Xúquer Viu, Plataforma en Defensa de l’Ensenyament Públic, Escola Valenciana, La Gavella, Col·lectiu Safranar…i tantes altres. Som gent acostumada a mobilitzar-nos amb total desinterès i a fer política ciutadana, però des de la independència, sense ser professionals ni menjar de la política, entenent-la com l’entenem, com un servei més que com una eixida professional. No com altres que tots coneixem.
Aquest és també el meu humil bagatge: la meua experiència com a torrentina que ha hagut de suar el seu lloc de treball com tants altres, inclús lluny del País Valencià; la meua militància en la ciutadania activa des de ben jove que m’ha possibilitat estar a l’aguait de pràctiques polítiques poc ètiques inclús moralment censurables; moltes ganes de poder canviar tantes coses que perverteixen les vides dels ciutadans… de poder obrir els ulls a aquells que desconeixen les coses que passen dintre dels Ajuntaments; de mostrar quanta diferència hi ha entre les promeses que fan en un determinat moment els qui ens governen i la crua realitat dels incompliments. Tot un repte per a mi, donada la meua naturalesa tranquil·la.
Els set mesos que porte desenvolupant el meu càrrec com a regidora de Compromís a l’Ajuntament de Torrent, m’ha mostrat tot un univers de ficcions i aparences, i també de falsies, que no m’esperava. I és açò precisament el que tinc necessitat de comunicar a tots aquells que tinguen interés a llegir aquesta secció, que aspira a tindre continuïtat i prendre la forma d’un dietari o quadern de bitàcola que, al mode de les antigues novel·les d’aventures de Robert Louis Stevenson, recollia les incidències que patien els mariners de les antigues goletes quan s’embarcaven en direcció a nous territoris on els esperaven pirates i bucaners que pretenien saquejar-los.
Així doncs, tenen vostès entrada per assistir a la representació del gran teatre del món que és la vida política de l’Ajuntament de Torrent. Jo procuraré que no em manquen les forces i estiraré fort per poder obrir-los el teló.
(Article publicat a l’edició digital del diari El Punt)