(Article publicat al número 207 corresponent al mes d’agost de La Opinión de Torrent)
La factura total de les festes, per a l’exercici 2011, s’ha pressupostat en 1.345.000 euros, una alegria fútil i extemporània. Per a mantindre eixe “estat del benestar” l’actual govern del PP ha contemplat l’obtenció d’un préstec ICO, per valor de 3 milions d’euros, per a pagar als proveïdors, aquells que no cobren des de fa més de huit mesos. Als 3 milions d’adés, s’han d’afegir els més de 61 que l’Ajuntament tenia de deute, amb entitats financeres, en data 31 de desembre del 2010. A Raphael i demés tropa no els preocupa tot allò, ells cobraren per anticipat fins l’últim euro.
Totes aquestes dades xoquen amb la realitat de Torrent, on tenim 9700 desocupats, dades de l’INEM de juny. De les 9700 persones, 5200 se situen en la franja d’edat compresa entre els 25-44 anys, en plena maduresa personal i laboral.
Al contribuent local se li aplica la gestió del curt termini, la trampa de l’ací i ara: “Vive rápido y deja un bonito cadáver”. He llegit amb deteniment l‘informe de l’Interventor municipal, corresponent a 2011. Aquest document no sols parla de números, parla d’una filosofia a seguir: La filosofia de l’ètica en la gestió pública. Quan el màxim responsable de la fiscalització municipal parla d’aquesta manera és perquè el problema va més enllà de quadrar els números. El document no te desperdici, en ell se’ns diu que l’actual govern ha incomplit sistemàticament el Pla de Sanejament 2009-2015, alerta de preocupants tensions de tresoreria i demana urgentment que es prenguen les mesures polítiques i financeres perquè puguen pagar-se, a mig termini, els serveis municipals bàsics de Torrent.
Si algú vol arguments, sobre el que significa l’ètica del canvi en la gestió pública, trobarà molts exemples, des de les reflexions d’economistes valencians com Jordan Galduf, l’ètica del catedràtic Barea o en molts dels documents de resolució de les assemblees del moviment 15-M. Als que solem fer aquest tipus de reflexions se’ns sol qualificar d’alarmistes o antisistema; de fet estic convençut que els actual gestors del PP em contestarien amb aquella frase de Ronald Reagan: “No estic preocupat pel dèficit. Està prou gran com per a cuidar-se a si mateix”.
Perquè no m’acusen de tendenciós faré, finalment, menció a un titular del neoliberal The Economist, de finals de 2008, “The party is over”. Alguns haurien d’adonar-se que la festa acabà fa temps: Game Over “gestors” del PP de Torrent.