“Hem hagut de lluitar contra els vells enemics de la pau: els monopolis empresarials i financers, l’especulació, la banca despietada, l’antagonisme de classes, els beneficiaris de les guerres. Sabem ara que El Govern dels diners organitzats és tan perillós com El Govern de les bandes organitzades”, va dir Franklin Delano Roosvelt a seu discurs de 1936 en el que anuncià el segon paquet de mesures del New Deal, un ambiciós programa social que incloïa potents inversions públiques, la creació de la Seguretat Social i l’apujada d’impostos als més rics, etc.
També el seu familiar i predecessor, Theodor Roosvelt, 26e president dels EUA avançà el que passaria 23 anys després amb la Gran Depressió, quan digué: “Darrere del Govern aparent, està entronitzat un Govern invisible, que no li deu lleialtat i no reconeix cap responsabilitat amb la gent. Destruir a aquest Govern invisible i torpedejar la nefasta aliança entre les empreses i els polítics corruptes, és la tasca prioritària dels estadistes de l’època”.
Aquestes paraules, com veieu, no varen ser dites per cap líder sindical ni tampoc eren sospitosos, aquestos dos presidents, de pertànyer a un partit “rojeras”, com solen qualificar este tipus de manifestacions els polítics i periodistes del pensament únic neoliberal.
És curiós comprovar com les decisions d’aquestos dos presidents varen traure de profundes crisis al seu país, i són exactament contràries a les polítiques econòmiques practicades pel Psoe i per l’actual govern del PP. La bona praxi política és un valor que la ciutadania no associa hui en dia amb els governants. El drama llaurat per uns pocs ens afecta tots, arribant al punt que la democràcia ja no es relaciona amb la política, i açò és el pitjor que li pot passar al benestar social que tants anys ha costat d’aconseguir.
La resposta a les mobilitzacions socials i al deteriorament de les condicions dels treballadors i els serveis públics estan sent les decisions unilaterals i la callada per resposta quan s’exigixen aquelles responsabilitats pròpies d’una democràcia transparent. Els valencians sembla que sempre hem anat sobrats de paciència, una virtut que, com qualsevol recurs preciós, s’acaba esgotant quan és fa un ús abusiu de la mateixa, els incomptables de casos de corrupció i els continus desgavells en la gestió pública així ho corroboren.
Algú podrà pensar a compte de què ve aquest article d’opinió, jo només vull posar en valor que Roosvelt no era un “tecnòcrata” ni va convocar un Govern de “concentració” per afrontar la crisi. Al 32e president dels EUA podrà discutir-se-li si el New Deal fou eficaç o no, però davant el seu Poble va dignificar la Política.
Article publicat al número 219 de La Opinión de Torrent, corresponent a la segona quinzena de febrer