Fent un símil social podríem dir que quan un govern, siga en l’àmbit que siga, no sap gestionar la seua societat en temps de “pau” difícilment ho podrà fer en temps de “guerra”.
Per enfrontar-se als problemes que patim, les solucions donades fins ara s’han demostrat fracassades, sols abunden en més desocupació, més desigualtat, i al remat en més conflicte social, condicions aquestes que són aprofitades per la minoria de sempre i fins última hora per a traure profit en forma de privatitzacions “amigues” i de la degradació en les condicions laborals i el poder adquisitiu de la majoria d’assalariats i assalariades.
Al Govern de l’Estat, de la nostra Comunitat Autònoma i del nostre Ajuntament, els actuals mandataris arribaren esgrimint unes consignes electorals repetides insistentment des dels seus altaveus mediàtics, públics i privats. Poc o res queden ja d’aquells missatges, aquelles campanyes de “no a la subida del IVA”, “no a la subida de impuestos”, “agua para todos”, “Valencia és un ejemplo para España”, “Somos el Miami de Europa”, “El Hospital de Torrent ya existe”, “Soterraremos las vías del metro durante esta legislatura”, “Desarrollaremos un Parque Tecnológico de un millón de metros cuadrados en Torrent”, “Si pudiera construiría el Colegio número 10 con mis propias manos”, “Restauraremos la Cantera de la Serra Perenxisa”, etc.
Aquestos missatges repetits durant les campanyes autonòmiques, locals i generals de 2011 han servit als actuals gestors per a instal·lar-se en majories absolutes en les que sobreposen els resultats electorals per davant de les seues promeses electorals, i això es jugar brut amb el que triaren els ciutadans, aquest engany democràtic ha abundat en el descrèdit de tots els representats triats pel Poble i ha acabat amb la paciència dels ciutadans, que han vist com tot aquell benestar promés s’ha transformat en el malson d’un Govern que legisla a colp de Decret-Llei i d’esquenes als interessos de la majoria.
“El Estado de Derecho” esgrimit pel ministre de l’Interior, al reprimir les manifestacions, no pot justificar l’enorme engany social en la gestió de la crisi, perquè les seues conseqüències ja eren conegudes molt abans del 2011 tant a nivell autonòmic com a nivell municipal. Si a nivell estatal no coneixien l’estat real dels comptes heretats del PSOE, quina tasca d’oposició s’han dedicat a fer durant els darrers huit anys? I si s’han comés irregularitats en la comptabilitat estatal, a què esperen per a dur els seus responsables davant els tribunals? Algunes coses no quadren, i la ciutadania, lliurement, així ho recorda al carrer.