Dins d’una sèrie d’actuacions al centre històric de Torrent i concretament a l’entorn de la Torre medieval des dels anys seixanta del segle XX, el Mercat Municipal ha sigut enderrocat. Al seu lloc es construirà un nou mercat d’avantguarda, obra del cèlebre actiquetecte Vázquez Consuegra, però que baix el punt de vista de la conservació dels centres històrics, no donarà solució a l’actual imatge de desolació del de Torrent, considerant aquesta una actuació insuficient o almenys traçada en una direcció equivocada.
Ens agradaria recordar que la Carta Internacional per a la Conservació de ciutats Històriques, coneguda com la Carta de Washington de 1987 de l’Icomos, estableix que els centres històrics per la seua singularitat, valor i història s’ha de conservar i recuperar la seua forma urbana definida per la seua trama, el volum i l’aspecte dels edificis, definits a través de la seua estructura, estil, escala, materials, color i decoració. Estimant a més que qualsevol actuació que amenace a estos valors compromet l’autenticitat de l’àrea urbana històrica. Pel que seria de vital importància que, en aquest cas, estiguera aprovat el Pla Especial de Reforma Interior del Centre Històric de Torrent, on es definira clarament una estratègia a seguir per a la recuperació de l’entorn de la Torre, d’acord amb la Carta de Washington de 1987 i amb la de Venècia de 1964 i que portara a la completa recuperació de l’orginal caràcter del centre històric de Torrent.
A canvi, amb esta nova actuació, ens trobem amb un episodi més de la despersonalització del centre històric de Torrent, iniciat als anys seixanta a la nostra població amb la progressiva demolició i transformació de l’entorn de la Torre, i que se suma a altres tràgics com el de l’enderrocament del Porxi, el de la protegida Casa del Comte Casal del segle XVII en 1992, el cobriment del fossat que envoltava la Torre a l’estiu del 2009 i l’enderrocament de les històriques cases que quedaven a la façana sud de la plaça Colom en novembre de 2010. Actuacions que al context actual, recorden a l’intent d’enderrocament que va patir la Torre en 1908.
Tot açò en la recerca d’un espai públic que no sabem molt bé on va i que ha portat a consolidar una decadència al centre històric que no té fi. Lluny queda ja el projecte de recuperació del mateix dels anys vuitanta, del malaurat i brillant arquitecte municipal Juan Pecourt García, al qual la Torre era la protagonista i on la Casa consistorial quedava de nou representada a la plaça del poble, retornant al centre cívic de la població.
És per això que assistim una vegada més a una oportunitat perduda d’utilitzar més eficientment els recursos públics, per rehabilitar i revitalitzar el centre històric de Torrent, potenciant el seu atractiu turístic i recuperant el volum, la trama i el caràcter de les edificacions perdudes des dels anys seixanta, que donaven a la Torre la seua adequada proporció i la posaven en valor. A canvi escrivim una pàgina més de la desafortunada història del patrimoni cultural torrentí, a la que, per a les futures generacions, serem recordats com aquells que destruïrem la imatge de la nostra ciutat, que els nostres avantpassats varen tardar a alçar segles i que en tan sols cinquanta anys els nostres governants han aniquilat.
(Article publicat al diari Levante-EMV del 12 de desembre)